«Primer de tot, tu, que t’enfrontes ara per primera vegada a batalles noves, procura trobar la dona que vols estimar; la feina següent és aconseguir que l’amor dure llarg temps.” — Ovidi. L’Art d’estimar (Llibre I)
De vegades es troba incompatible preocupar-se per les persones que formen part del teu equip i no perdre de vista els objectius comercials. No ha de ser necessàriament així i per això voldria començar per donar la importància que tenen els objectius en una relació directiva.
No s’entén un grup humà organitzat, amb uns recursos al seu abast que no tinga un propòsit. La responsabilitat del cap de l’equip és obtindre sinèrgies dels membres, aprofitar la seua diversitat i enfocar-los cap a l’objectiu.
I és imprescindible que aquestos objectius siguen clars i específics. El llibre de referència en aquest capítol és, sense cap mena de dubte, “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva” de Steven R. Covey. Segur que el conegueu, en cas contrari apunteu-lo com a lectura molt recomanable. Sense voler ser una síntesi del llibre si que destacaria d’ell l’aterratge que fa a la nostra agenda diària dels objectius. Allò que altres autors anomenen la “missió”, la “visió”, el pla estratègic, el pla de gestió i la planificació a més curt termini, aquest autor ho resumeix molt bé en el concepte de “grans roques” i “pedres més menudes”. Altres conceptes que trobem al seu llibre són:
- L’hàbit de treballar amb una finalitat en ment,
- La priorització,
- La definició prèvia dels resultats abans de començar a actuar i
- La planificació setmanal (allò de l’aterratge).
També ens ajudarà a aconseguir els objectius millorar la concentració en les tasques que volem dur a terme, per exemple seleccionant les lectures que fem, i superar la distracció tecnològica que sovint ens distrau. D’això parla l’article “Cómo recuperar la atención”1 de Pilar Jericó.
En el llibre “Las 12 habilidades directivas clave” d’Antonio Valls trobem un breu capítol sobre l’assertivitat que defineix com a la capacitat de defendre la postura pròpia sense violar els drets de l’ interlocutor en cap circumstància. Aqueta qualitat és molt important en tant en quant ens assegura un alt percentatge de comprensió per part del nostre interlocutor: si diguem clarament el que pensem deixem menys espai per als dubtes i les males interpretacions, encara que de vegades el preu a pagar siga una situació molt més incòmoda a una instrucció donada amb certa ambigüitat que ens permet escapar-nos de la nostra responsabilitat. Però això no ajuda a dirigir equips.
La Direcció per Objectius (DpO en la nomenclatura que usen Salvador Garcia i Shimon L. Dolan al seu llibre “La dirección por Valores”) és un model de direcció intermig entre la direcció per instruccions, adreçada a “operaris” i la direcció per valors, ideal segons el seu model. La DpO és una teoria d’establiment de fites amb una certa complexitat i deixant una certa llibertat a l’equip per dur a terme les tasques necessàries per a aconseguir-les teoritzada per Peter Drucker.
En una DpO s’estableixen quatre fases:
- Definició d’objectius
- Desenvolupament de plans d’acció
- Realització de revisions periòdiques i
- Avaluació de resultats anuals
Es pot dir, com asseguren els autors, que és un model superable però és indubtable que és el model que moltes organitzacions porten a cap en l’actualitat. Malgrat això proposen una mena de test de la DpO per saber si una organització treballa adequadament aquest sistema que resumeixen en cinc condicions:
- Especifitat, realisme i quantificació.
- Disseny genuïnament participatiu
- Terminis concrets
- Reavaluació periòdica planificada i
- Recompenses associades.
Amb aquestos plantejaments previs tindríem el material per desenvolupar allò que, des d’una interpretació de la direcció d’equips com una seducció dels mateixos, necessitem per a obtindre uns objectius satisfactoris.
