Aquest llibre m’ha interessat des de que me’l va reglar l’Associació de Directius de l’Economia Social, una organització valenciana impulsada per diverses cooperatives que ara ja no té activitat. Publicat en 2001, i del que s’han fet diverses re-edicions, el llibre ens parla de diversos atributs que una persona que ha de liderar equips haurà de tindre, segons l’autor. La cita inicial acaba amb un prec per al lector «…sense esperar la vinguda d’un líder salvador». Una proposta amb la que m’identifique.
Al respecte de la gestió del temps identifica a les persones que viuen el treball com una maledicció, que no li posen els cinc sentits a allò que fan a la feina, però sí a altres facetes de la seua vida “mantenint la seua energia personal immensa encoberta, oculta i inservible, tancada en les casernes d’hivern de la feina a l’espera amb ànsia el divendres, preludi del cap de setmana, els ponts, les festes laborals i les vacances”. Ell ho diu així de poètic, però estem parlant de la gent que sol saludar la vespra del cap de setmana amb un «per fi és divendres» o l’inici de la setmana amb un «és dilluns i no ho podem evitar». No seré jo qui diga que cal anar sempre content a treballar, ni que no has de tindre plans per al cap de setmana. Però precisament per això no cal amargar-se cada diumenge per la vesprada pensant en que l’endemà és dilluns, ni viure la setmana esperant el divendres per la vesprada.
Del treball en equip determina els trets principals que caracteritzen un equip ideal: tamany reduït, habilitats i capacitat complementàries, compromís de tots els membres per uns objectius, rendiment i processos comuns i responsabilitat compartida dels objectius alcançats.
Destaca la confiança i l’exigència, el sentiment de pertanyença, comunicació i involucració.
Proposa distingir entre les reunions decisòries i les merament informatives perquè «una cosa és reunir-se i una altra treballar en equip».
Cita les característiques dels equips d’alt rendiment que són: plenitud, responsabilitat, generositat, camaraderia i la sinergia que és al·lèrgica a l’homogeneïtat i igualtat en els equips. I estableix una premissa: «ningú és tan intel·ligent com la intel·ligència col·lectiva que se’n deriva de la suma de les intel·ligències personals»
Tots els membres de l’equip, des de la seua especialitat, han de conèixer el projecte en general i han de tindre informació de l’estat de les tasques de la resta de membres i del projecte en general, dirigint així des de la confiança i la credibilitat.
I sobre la comunicació subscric totalment el que diu: «Com que per aconseguir un equip eficaç cal comptar amb les millors habilitats de cadascú, per a conèixer-les és imprescindible la comunicació».
En qualsevol comunicació és imprescindible tindre un feedback detallat i continu de com s’han interpretat les converses i com afecten a la part executiva de les mateixes. Quan es detecten desviacions han de corregir-se aquestes, sense entrar a jutjar a l’interlocutor perquè en eixe moment es tracta de millorar la comunicació, no la relació.
Un llibre recomanable, compreu-lo i llegiu-lo. Si no el voleu comprar, me’l demaneu i us el deixe en préstec.

