«Que una serventa de confiança reba les cartes enviades i feu que les cartes siguen escrites per la mà d’una serventa o un esclau” — Ovidi. L’Art d’estimar (Llibre III)
Si em demanaren que recomanara un manual perfecte de la delegació1 nomenaria, sense cap mena de dubte un llibre que m’ha acompanyat durant molt de temps: “¡Delega!” de Donna M. Gennet.
Allà explica que per delegar cal seguir sis pasos:
- Preparar amb antelació la reunió de delegació de tasques.
- Definir clarament i explicar cada tasca delegada. Ser explícit. Demanar al col·laborador que repetesca la informació rebuda per a garantir que l’ha comprès correctament.
- Indicar clarament els terminis en els que ha d’estar acabada la tasca delegada.
- Acabar el procés de delegació amb una sessió de revisió per comentar qué ha anat bé, qué podria millorar i qué s’ha aprés.
- Determinar el nivell d’autoritat en relació a la tasca delegada.
- Nivell de poder fer recomanacions al directiu.
- Nivell d’informar i posar en marxa sense esperar aprovació.
- Nivell d’actuar lliurement al criteri del col·laborador.
- Convocar reunions de control per saber com va la tasca delegada.
Ell llibre usa la tècnica de l’story-telling i conta com és la consecució d’un projecte a través de les vicissituds de dos directius de formes totalment contràries, un que confia en el seu equip i usa la delegació per aconseguir els objectius i l’altre que no ho fa i es centra més en la microgestió.
2El tema de la delegació té innumerables beneficis:
- Fomenta la participació de l’equip en els projectes.
- Les persones en les que recau la delegació reben una formació addicional.
- Es prioritzen els objectius, fugint del perfeccionisme paralitzador.
- Es desenvolupen les habilitats directives de comunicació interpersonal.
- S’atribueix el sentit del treball a tots els membres de l’organització.
- Es desenvolupa més fortament l’equip de treball.
3Però si hi ha una cosa que pot fer fracassar la delegació és una delegació ineficaç perquè el directiu pretén portar un control exhaustiu de les tasques delegades. Això es coneix com la “microgestió” (dirigir control·lant en excés o posant massa atenció als detalls). És a dir, no avançant en la gestió realment important, les “pedres grans” de Covey i dedicant el temps a coses que no permeten avançar en allò realment important, o si més no, allò que l’organització ha indicat com a prioritari. És quan el directiu es dedica a la forma i no al fons i deixa de banda les coses que més valor aporten.
Caldria fer atenció als detalls? Per supost. Però no és cosa del directiu; una volta delegada una tasca, aquesta delegació ha de fer-se demanant als col·laboradors que facen atenció als detalls i quan el directiu demane un estat de la situació, un informe de com va la cosa no ha de parar-se amb els detalls. L’autonomia dels col·laboradors es pot veure limitada per un directiu excessivament controlador i això porta a la desmotivació. Una de les millors manedes de fomentar la motivació de l’equip és treballar la delegació.
Llibres:
1Genett, Donna M. – “¡DELEGA! Un modelo para crear equipos de alto rendimiento”
2Garcia, Salvador i Dolan, Shimon L. – “La dirección por valores”
Articles: