30 cites de lideratge en «AMUNDSEN – SCOTT: DUELO EN LA ANTÁRTIDA» de Javier Cacho

La història la conta Javier Cacho un gran científic, especialitzat en l’Antàrtida, i també escriptor de diversos temes sobre l’exploració polar. Amb un gran domini del llenguatge ha fet un llibre que des de la primera pàgina et submergeix en la competició per la conquesta del Pol Sud que van emprendre Amundsen i Scott.

Us he de confessar que vaig començar el llibre quasi verge, amb una del tot insuficient premissa: «Amundsen va guanyar la carrera a Scott perquè era metòdic», i amb això, jo era team Amundsen. Però en acabar-lo puc dir que soc team Scott («No renuncieu mai a canviar d’opinió. És la primera cosa que us negarà l’enemic.» – Joan Fuster)

Una de les lectures que podem fer és des de l’aprenentatge per a la gestió d’equips i del lideratge perquè Amundsen i Scott representen dos formes diametralment oposades de gestionar els equips i d’organitzar-se per aconseguir uns objectius.

Una altra de les aportacions de Cacho és la descripció de la societat de l’època, molt estratificada i molt orientada a l’èxit i el poder, on hi havia marcades diferències socials que es reproduïen en els equips d’exploradors que les dos expedicions van conformar.

Al llarg de la narració ens trobem tant les experiències prèvies dels dos exploradors, la preparació de la cursa des del punt econòmic, social, humà i de conformació dels equips, així com la pormenoritzada descripció del recorregut, dia per dia, dels quilòmetres que separaven els campaments base d’Amundsen i Scott del paral·lel 90º S gràcies als apunts que molts membres de les dos expedicions feien als seus diaris.

La lectura et submergeix en l’aventura dels exploradors i, no diré que arribes a sentir el fred de -40º que els acompanya al llarg de la majoria de l’expedició però el notes molt a prop, si més no, notes el patiment d’aquelles persones.

Una aventura apassionant, molt ben narrada i molt recomanable.

Llegit el llibre no em puc resistir a transcriure algunes cites d’aquesta apassionant història que són una lliçó de lideratge:

OBJECTIUS CLARS I ESPECÍFICS

  • «Amundsen va viatjar a l’Antàrtida per a guanyar, Scott per a morir. Ambdós per a alcançar la glòria.»
  • «Amudsen no buscava la fama i si va pretendre ser explorador polar no va ser pel fet de triomfar, sinó com aspiració vital, que trobava la pròpia recompensa en ella mateixa; no necessitava els elogis dels altres sobre allò que havia fet, tan sols volia poder seguir afrontant nous desafiaments: seguir explorant.»

LIDERATGE INSPIRADOR

  • «Shackleton era actiu, optimista, carismàtic, amb una determinació que no coneix obstacles, però a la vegada sensat i pràctic, de personalitat somniadora, romàntica, mescla de poeta i filòsof, però en la mar o en l’Antàrtida es convertia en el líder carismàtic i indiscutible, que inspira confiança i seguretat, i al qui els seus hòmens segueixen amb lleialtat»
  • «Per a Amudsen la presència del Dr Frederik Cook va ser la millor oportunitat que podia esperar per a conèixer de primera mà la forma d’actuar en el mig polar. El seu diari es va omplir d’anotacions sobre la tècnica que utilitzava Cook: El doctor va davant i jo el seguesc… és interessant veure la forma pausada i sensata en que aquest home es mou.»
  • «La seua forta personalitat però atractiva de sempre feia que els seus companys accepten el seu criteri i el seguiren amb gust. Estava profundament agraït i orgullós de la lleialtat dels seus hòmens que havien decidit assumir el risc d’acompanyar-lo. Tornava a comportar-se amb naturalitat, parlava amb transparència dels seus plans i compartia amb ells tota la informació que havia pogut recopilar. Amundsen havia tornat a ser el líder que no necessitava l’autoritat jeràrquica per a manar, perquè tots li la reconeixien. I en el vaixell començava a regnar l’ambient òptim, distendit i de camaraderia que tots esperaven trobar. Tornaven a tindre un objectiu comú»
  • «Lindstrom no era el líder que arrastra, com Shackleton, ni el cap que infundeix respecte, com Amundsen, ni el superior que crea lleialtats, com Scott. Era una d’eixes persones emocionalment estable, que amb la seua sola presència o amb el comentari apropiat creen harmonia al seu voltant i suavitzen les tensions inherents a les xicotetes comunitats. La seua persona es converteix en un lloc de repòs emocional, on la xarla flueix de manera espontània, on la confidencialitat brota suaument i els problemes i tensions es dissipen. Contribueix a mantindre l’estat d’ànim d’unitat»
  • «Scott ho va organitzar tot per a eixir ràpidament, i encara que ell era un bon planificador, no tenia capacitat per a improvisar coherentment»
  • «Amundsen s’havia tornat a convertir en el líder segur i metòdic que sabia que estava iniciant un llarg viatge , on allò important era mantindre la regularitat per a que hòmens i gossos no s’esgotaren. No estava dispost a forçar la marxa, ni tan sols sota l’amenaça de que els anglesos poderen avançar-lo.»

TREBALL EN EQUIP

  •  

    «Després vindria la selecció de la tripulació. Amudsen volia un equip reduït -en total serien set persones- perquè sabia que això faria que els hòmens es sentiren importants; poc a poc va anar configurant la seua tripulació»

  • «Amundsen va preparar una expedició de tamany reduït. Un equip menut implica que no es pot prescindir de cap dels seus integrants. Que cadascú dels hòmens es sabera imprescindible contribuïa psicològicament a que tots es sentiren una part integrant i vital del conjunt, estimulant l’esperit d’equip i de col·laboració entre tots ells.»
  • «Scott podia estar orgullós dels seus hòmens i així ho reflexaria al seu diari: Cada home, a la seua manera, és un tresor»
  • «Scott era de tradició militar, estricta jerarquia, divisió del treball minuciosa, amb especialització del treball, on no es consenteix l’intrusisme de l’altre ni de forma horitzontal ni molt menys de forma vertical. On mai es qüestiona l’ordre d’un superior. Admunsen hava treballat en vaixells on les tripulacions es reduïen al mínim per obtindre els màxims beneficis comercials, amb el mínim de persones imprescindible. En un equip reduït no es pot prescindir de ningú, cadascú és imprescindible i contribueixen a que tots es senquen un apart integrant i vital del conjunt, fomentant l’epítrit d’equip i de col·laboració entre ells.»
  • «Amundsen publica el seu llibre ‘Pol Sud’. Es tracta d’un relat promenoritzat, on descriu allò que va passar sempre en un to laudatori que evita la més mínima referència a aquelles actuacions on el seu paper com a líder podera quedar en entredit, intenta transmetre una falsa imatge de facilitat i de gratitud envers els seus hòmens, però no aconsegueix més que exagerar el seu mèrit propi com a líder suprem.»

RECONEIXEMENT I RECOMPENSA

  •  

    «Aquesta informació tranquil·litzà a Amundsen, que era plenament conscient de que no importava tant qui arribara primer al Pol, sinó qui ho comunicara primer a la premsa»

  • «Tota la racionalitat se’n va vindre avall. L’esperit competitiu de l’ésser humà sembla estar més arraigat en els gens que el fet racional d’entendre que esforços similars haurien de dur recompenses similars»
  • «Si haverem viscut, hauria pogut contar una història que parlara de l’audàcia, la integritat i la valentia dels meus companys, que hauria commogut el cor dels anglesos. Hauran de ser aquestes improvisades notes i els nostres cadàvers qui les conten»

GESTIÓ DEL TEMPS

  • «Estava convençut que d’eixa preparació prèvia depenia l’èxit d’allò planejat»
  • «Els exploradors noruecs avançàvem amb una parsimònia dificl d’imaginar, fent poc més de 25 km per dia. Malgrat estar preocupats per la possibilitat de que els britànics els poderen avançar, però la professionalitat de l’explorador es va imposar sobre una impaciència que qualsevol havera pogut comprendre i mantingueren un ritme constant i lent per a no esgotar els seus animals.»

COMUNICACIÓ CLARA I TRANSPARENT

  • «Amundsen continuà explicant-los la seua estratègia, amb naturalitat. Els va comentar tots els detalls als seus hòmens, on es dirigien, el destí final. No els va ocultar els problemes que tindrien ni molt menys la carrera que anaven a emprendre contra els anglesos.»
  • «Scott, amb la seua exacerbada serietat confonia les manifestacions espontànies de gaudir del treball amb la falta d’interès en el mateix».
  • «Scott es va guardar per ell molts detalls dels seus plans. Possiblement imbuït per l’esperit militar de no compartir amb els subordinats la responsabilitat del comandament, o pel propi secretisme de la seua personalitat, ometia molta informació que podia haver estat d’utilitat per als seus hòmens»
  • «Entre totes les cartes que Scott va deixar hi ha la que sense dubte va contribuir de forma decisiva al naixement del mite de Scott: La Carta Oberta que va adreçar al poble britànic, atès que es sentia en l’obligació d’explicar a tots els hòmens i dones que havien contribuït a l’expedició, amb una xicoteta aportació econòmica, amb una paraula d’alè, o simplement amb la seua mostra d’interès pel desenvolupament de la mateixa»

DELEGACIÓ

  • «Amundsen va idear una estratègia per convèncer a Hassel que s’unira a l’equip malgrat la seua negativa rotunda inicial: li va demanar únicament que es fera càrrec dels gossos de l’expedició, que els cuidara, els alimentara i els entrenara. Setmanes després, quan els havia agafat estima no va poder negar-se a acompanyar-los.»
  • «En un grup reduït, com el que havia configurat Amundsen, hi havia feina abundant per a tots, la millor vacuna contra l’abandonament i el desànim»

DESENVOLUPAR LES HABILITATS DELS MEMBRES DE L’EQUIP

  •  

    «Johansen no tenia el caràcter ni les qualitats per a espentar als seus hòmens a seguir, per a vèncer totes les dificultats, per a fer-se amb l’èxit al preu que fora necessari. Sols era el perfecte segon al comandament, un explorador experimentat, eficient i lleial. Disposat a donar-ho tot pels seus companys, capaç de seguir al seu cap on fera falta.»

  • «Atkinson, l’oficial en cap davant l’absència de Scott, no va intuir la gravetat de la situació. L’home triat per Atkinson no tenia experiència en conduir un trineu de gossos, tampoc entenia gran cosa de navegació, la seua miopia l’obligava a dur ulleres que quan la temperatura baixava s’empanyaven i congelaven. Ningú va comprendre la transcendència dels esdeveniments i decidí quedar-se a la base cuidant el malalt, cosa que podria haver fet el metge de l’equip, així com tampoc va ordenar suspendre les observacions científiques»
  • «A Amundsen li havera agradat dur amb ell a Biaaland, el seu millor esquiador, però ara la seua habilitat com a fuster el feia més útil a la base.»

GESTIÓ DE CONFLICTES

  • «L’entusiasme de la seua victòria no els havia fet oblidar la fragilitat de la seua presència en aquelles regions, on la més mínima equivocació es castigava amb la vida»
  • «Les coses sempre es poden dir de moltes maneres i Amundsen sempre triava la forma més arrogant i feridora de dir-les»
  • «A partir d’eixa conversa Markham va exercir els seus millors oficis per a aconseguir que Evans i Scott, lluny de rivalitzar per a traure cadascun endavant la seua pròpia expedició, uniren forces.»
  • «Lentament anava augmentant el distanciament entre Amundsen i els seus hòmens, cada vegada més cansats del seu caràcter autoritari i de la seua mentalitat, que exigia un recolzament incondicional»
General , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *