Sabem què ens motiva?

He llegit un article interessant sobre la motivació, us faig un resum:

Les persones no som (professionalment) ni millors ni pitjors, tan sols ens trobem en distints estadis motivacionals. I és l’aprenentatge el que ens porta a avançar en les diferents etapes de desenvolupament personal. Cadascú avança al seu propi ritme i sovint molts de nosaltres ens quedem estancats en alguna de les etapes, sense arribar a ser la persona que podríem ser.
La maduresa evolutiva no té a veure amb l’edat física sinó amb la psicològica. Si la nostra evolució és menor més egocèntrics, victimistes, ignorants i inconscients som, i més patim, lluitem i entrem en conflicte amb la resta de la gent. I per contra, quan més evolucionats estem, més altruistes, responsables savis i conscients som. I més feliços ens sentim i major és la nostra capacitat d’amar i de servir a la resta de la gent. A aquest procés de canvi li s’anomena “l’espiral de la maduresa”. En la mesura que aprenem dels nostres errors anem avançant pel camí que ens convertirà en una millor versió de nosaltres mateixa.
Segons la piràmide de Maslow les persones compartim necessitats que donen lloc a motivacions, aquestes necessitats estan ordenades jeràrquicament i la satisfacció d’una d’elles provoca la necessitat de satisfer una altra (Abraham Maslow “Una teoria sobre la motivació humana” 1943)
Amb una de les darreres necessitats/motivacions satisfetes ja no busquem agradar a la resta de la gent, ja no ens interessa el que pensen de nosaltres, no perdem el temps alimentant pors i inseguretats. Sentim la necessitat d’encaminar els nostres esforços a buscar un bé comú. Busquem alinear-nos amb una missió que vaja més enllà de nosaltres mateixa. La nostra motivació és ser útils. Allò important no som nosaltres mateixa, sinó allò que ocurreix a través nostre. Hem preparat el camí per a l’última de les necessitats humanes: la unitat.

Article de Borja Vilaseca publicat a EPS núm.: 1.819 7/8/11

Motivació

Llegint «Psicología de la seducción»

The art of seduction de Robert Greene
He llegit «Pscología de la seducción» de Alejandra Vallejo-Nágera atret pel text de la contraportada i m’he trobat un bon desencant: Les 238 pàgines del llibre de Vallejo-Nágera es podrien resumir així:
125 pàgines són una còpia descarada del llibre de capçalera de la seducció (al meu entendre) «The art of seducction» (Robert Greene, 2001), tota la part que parla dels arquetips de les persones seductores.
42 pàgines són per definir diversos comportaments de bebes i xiquets i encaixar-los en la classificació primera a més d’explicar-nos que el motiu de ser com som és a causa de l’educació rebuda pels pares quan erem eixos xiquets o bebes. No queda molt clar si ja erem així o si els pares ens han fet així. Al final serà una mescla de tot.

46 pàgines són dos test per determinar quina classe de persona som, d’acord amb la classificació anterior.

25 pàgines són per fer una descripció del concepte «seducció».

Ni paga la pena posar la portada del llibre en aquest post. Si us interesa el tema aneu directament al llibre de Greene.

General

Un equip d’alt rendiment

M’han passat per a llegir un article interessant, el còpie, mal traduït, ací:
«A les organitzacions sempre que parlem d’un grup de persones que realitzen activitats encaminades a aconseguir un objectiu les definim com un equip.

Un equip és un grup humà que aconsegeuix sinèrgies i que obté resultats que són superiors als que aconseguiria cada integrant per ell mateix. Per tant qualsevol grup humà no podrà ser considerat un equip, encara que tinguen un objectiu comú. Una altra caracterísitca que podem deduir és que juntar a un grup de professionals per a que es convertisquen en un equip requereix temps i esforç per part de tots els membres.

Conclussions:
– Un equip no s’imporvisa
– Un equip es forja partint d’un grup de professionals.
– Un equip necessita desenvolupar-se i treballar conjuntament

Sobre el darrer punt, considerem que si no es treballen sis claus inel·ludibles no s’aconseguiran els objectius que l’equip s’haja propossat. Aquestes sis claus són:
1.- Visió compartida: L’equip té la mateixa visió la mateixa misió. Ha estat consensuada per tots. Això és el que volem, és el que fem i anem junts.
2.- Enfocament professional d’anàlisi i presa de decissions: La manera de realitzar un anàlisi de la situació i la forma en que es decideix alguna cosa té un mètode, la qual cosa garanteix en un equip l’èxit en les consequències.
3.- Rols complementaris: La diversitat dels integrants del grup és un aspecte clau en la creació d’un equip d’alt rendiment. Hi ha que coneixer’l, acceptar-lo i treballar-lo per a traure-li el màxim benefici. A més de la diversitat visible (gènere, procedència,…) i la tangible (edat, estudis, experiència,…) hem de concentrar-nos en allò intangible (formes d’actuar, de pensar i d’aprendre).
4.- Desenvolupmanet de confiança. La confiança és la forma més elevada que existeix per a motivar una persona. En un equip és l’ancla que el manté ferm i li permet concentrar-se en què ha de fer cadascú per arribar a aconseguir l’objectiu prèviament marcat.
5.- Aprennentatge continu: Aquest és un aspecte que no hem de deixar de costat. Les ganes d’aprendre dins de l’equip ens mantenen alerta, aporten l’impúls de la curiositat i ens arrimen a les solucions, als problemes inherents i a la consecució dels objectius.
6.- Dinamisme: L’equip, com entitat, s’ha de comprometre a la realització d’accions concretes destinades al seu millor funcionament, al seu desenvolupament i al seu creiximent.

Un equip d’alt rendiment és una força poderosa, paga la pena dedicar-li temps i esforç per a que la seua productivitat i eficiència siguen màximes.»

General

La vocació a la feina

Il·lustració de José Luis Ágreda

Un dels aspectes que més m’agraden de la feina que ara faig és la versatilitat, la gran quantitat de coses que he de fer per fer-la bé. I una de les meues responsabilitats és motivar un equip a que treballe bé i a gust.

Soc asidu lector, ja ho anireu notant, de la secció «psicologia» de la revista El País Semanal, i al número 1.794 hi havia aquest article sobre la vocació.
Pense que l’article porta un argument trampa, comença amb una pregunta: «Si tigueres tots els diners del món… continuaries fent el que fas? Continuaries treballant on treballes? Si la resposta és ‘sí’ aleshores el teu és un treball vocacional. »

Però jo pense que això no es pot aplicar a la feina en un 100%. Pense, encara que és una teoria poc moderna, ho reconec, que treballem per guanyar diners. I si tinguerem tots els diners del món… no treballariem. Ara cal matissar: Si tinguera tots els diners del món i no em fera falta treballar i em demanaren si puc, de manera altruista i gratuita, aconsellar a companys en la feina, acudir de vegades pel centre de treball per fer d’assessor, realitzar sessions magistrals explicant el que jo feia… doncs ho faria, per què m’agrada la meua feina. Però no continuaria fent-la.

Ara bé, si per exemple ens preguntaren si amb tots els diners del món continuariem fent el que fem en horari extra-laboral (col·laborar amb associacions, llegir, escriure, passetjar, viatjar, etc) segurament diriem que sí. I és que eixes són les coses que realment fem vocacionalment.

De totes formes a la feina hi ha un factor motivacional que està vincul·lat a la vocació, indubtablement. Si no aniriem al que diu l’article: ens atreviriem a fer una pasa decisiva i a eixir del nostre entorn de treball per buscar-ne un altre.

El quid de la qüestió, per a mi, és un altre: La vocació es pot adquirir? En principi, en un sentit clàssic, no. La definició porta implícit allò de que la vocació és allò que «sempre» has dessitjat fer. Però jo pense que en un entorn adeqüat, amb els estímuls adeqüats, et pot acabar agradant tant la feina que fas, que pot arribar a ser la teua vocació.

També va ser casualitat que entre els llibres, pel·lícules i cançons recomanades estiguera un (El 8º hábito) de Stephen R. Covey

Motivació

La personalitat a la xarxa

He llegit un article interessant publicat al suplement EPS del diari El País del dia 13/02/2011: «Cuidado con su otro yo» i entre d’altres coses, donava uns consells bàsics del que destacaria un: «cree contenidos relevantes […] Si le gusta un tema en particular, escriba sobre él en un blog. Podrá posicionarse (en internet) como un experto o como un amante en la materia.»

I vaig pensar, anem allà, escrivim sobre els aspectes de la feina que ara faig i que m’agraden i… ací estem encetant un bloc professional amb el suport de la Universitat de València.*

_______________________________________________________________________________

*I dius: per què amb la Universitat de València? Doncs primera per què puc, per què un dia, després de molts anys atenent a estudiants en pràctiques a la meua empresa em va arribar una oferta que no podia rebutjar: un «espai web» amb correu electrònic i diversos serveis que han anat ampliant-se amb el temps. De seguida vaig canviar el meu correu personal a aquest de la Universitat i ara que he decidit obrir el meu bloc professional ho vull fer també des dels recursos de la Universitat de València. Per què estic orgullòs i content dels anys que vaig passar a la meua universitat i pense que fa un paper a la societat civil imprescindible. Bé, el tema dona per a un altre post, d’agraiment, que ara no era la idea fer…

General

Hola, món!

El meu nou bloc allotjat a: Blogs de la Universitat de València.

General