OPTIMISME PER A SETEMBRE

No se si esteu al cas de la polèmica en Wikipedia per la definició sobre el terme “recessió”. La cosa ha anat fins al punt de bloquejar l’article per part de Wikipedia després d’un encès debat sobre els termes teòrics de la recessió econòmica. Debat encès als USA on s’ha convertit en una derivada més del Trumpisme contra l’actual govern als Estats Units i la seua política econòmica.

El cas és que quan jo estudiava per a preparar la certificació en EFA (allà pel 2015) els textos parlaven de “dos o tres” trimestres de creixement negatiu del PIB per a poder determinar “oficialment” una recessió. I anant a fullejar aquells apunts (inclús he fet un test per comprovar com estava d’oxidat i he tret un 7,5) per veure de què parlàvem quan em formaren he topat amb els mòduls de macroeconomia i els seus indicadors.

Últimament en moltes de les converses professionals en les que em trobe sorgeix el debat: ”Anem cap a una època pitjor o no?” Bé, la veritat és que no hi ha debat; hi ha unanimitat: “Sí, anem a pitjor.” I en eixes converses jo soc l’únic que diu “No, en un futur pròxim, pot ser no siga tot tan roïn com ens pensem”. La gent em mira i jo, en el meu descàrrec, dic: “soc de naturalesa optimista”.

Però un científic, ni que siga aficionat com jo, sempre vol dades i en els apunts aquells hi havia la llista dels indicadors que es podien mirar per veure com anava la cosa:

El Producte Interior Brut (bé), la inflació (mal), els tipus d’interès (pujant), el tipus de canvi (neutre, anava mal però es podria arreglar segons Bankinter que no es mulla gens en la seua valoració de la situació econòmica), l’atur (bé). I després estaven els indicadors “avançats” que són els que ajuden als economistes a preveure com anirà la cosa en els propers mesos:

ISM-USA (mal), IFO-Alemanya (mal), Tanken-Japó (mal), Facturació de les empreses espanyoles en maig (bé), Benefici de les empreses espanyoles en el 1r sem (molt bé), Preus del ferro i l’electricitat (baixant), Consum de cement en Espanya (pujant però poc), estimació d’un repunt de la morositat segons el Banc de Sabadell (mal), increment de la inversió en retail en el 1r sem (bé) …

Com podeu veure una disparitat d’índex i de comportaments que podrien recolzar qualsevol postura en un debat davant un daikiri en roba lleugera.

Un índex que m’agrada mirar últimament és el València Containerised Freight Index, entreu en el link i mireu la punteta aquella d’allà dalt de juliol..: Ha baixat. “El valor del Valencia Containerised Freight Index (VCFI) de juny ha trencat amb la seua tendència alcista amb una baixada del -2,19 % respecte al mes anterior.” diu l’Autoritat Portuària de València. Bé també podríem llegir amb preocupació la salvatge escalada des de juliol de 2020. Però ací cadascú veu el que vol, l’actitud és la clau.

Un optimista no és aquell que confon la realitat i davant una mala situació evident ho nega i afirma que tot va bé. Un optimista és aquell que reconeix la incertidumbre (macro)econòmica actual però pensa que la cosa no necessàriament ha d’empitjorar. I encara la seua feina i les seues expectatives amb il·lusió.

Jo ara me’n vaig de vacances, per al setembre soc optimista.

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *