A favor de la reforma dels plans de pensions

El govern d’Espanya va estar uns mesos llençant globus sonda sobre la reforma dels plans de pensions a propòsit de la reforma de les pensions i de la reformulació del Pacto de Toledo. En concret dins l’estudi  del mes de juliol de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) s’analitzaven els incentius fiscals existents actualment a l’Estat Espanyol derivats dels plans de pensions i s’apuntava que no acomplien la seua funció d’incentivar de forma individual l’estalvi a llarg termini. O siga que disminuïen la recaptació fiscal i no servien per a construir el matalaf necessari en el moment de la jubilació. Però la paraula clau és “individual”. I finalment, als pressupostos generals de l’estat per a 2020 hi figura la primera pedra de la reforma.

Aquesta  proposta de modificació ha estat qualificada per l’Instituto de Estudios Economicos (IEE) com a “més política que econòmica” ja que consisteix bàsicament en continuar  incentivant l’estalvi privat per a, una vegada arribat el moment de la jubilació, complementar els ingressos amb el rescat dels diners estalviats però no tant de forma individual si no més  bé col·lectiva, a través de les empreses.

Així els beneficis fiscals en els plans individuals es limitaran a 2.000€ per persona i any (front als 8.000€ actuals) i les aportacions a plans de pensions d’empresa (exactament iguals però constituïts des de les empreses per a tots els seus treballadors) que també es beneficien actualment d’una fiscalitat favorable fins a 8.000€,  passaran a tindre beneficis fiscals en aportacions de fins a 10.000€.

La idea és revertir una situació que en l’actualitat prima les rendes més altes: No som la majoria de persones treballadores les que podem destinar 8.000€ de part del nostre estalvi a plans de pensions (intocables des del moment de la constitució fins al dia de la jubilació) i les persones que sí ho fan… no necessiten estímul fiscal per a estalviar. En xifres: El 10% dels contribuents (els més rics) són els qui s’aprofiten del 66% de benefici fiscal.

La intencionalitat de la jugada és clara i és, com bé ha detectat l’IEE, política. Amb aquest canvi de modalitat les persones que obtinguen un estalvi d’unes rendes distintes de les del treball no podran beneficiar-se de la mateixa fiscalitat favorable que els treballadors per compte aliè. I si deixen d’aportar també deixaran de beneficiar-se d’unes bonificacions fiscals que l’exercici anterior van suposar 1.084 milions d’euros.  Que les persones que més tenen deixen d’aportar als seus plans de pensions no suposarà cap perjudici per a les arques estatals, més bé al contrari.

D’altra banda l’objectiu és clar: revertir la situació actual en Espanya en la que sols un treballador de cada 6 té un pla de pensions que complementarà la seua jubilació i acostar-se a les xifres europees on 1 treballador de cada 2 tenen aquestos plans de pensions. Aconseguir evitar la crisi social que podria suposar que tota la generació del Baby-boom arribe a la seua jubilació i s’esgoten els recursos no deixa de ser, també, el rerefons de la reforma que, a més de llevar incentius fiscals a les classes altes, trasllada la responsabilitat d’assegurar una jubilació digna dels treballadors a ells mateixa i la seua pròpia motxilla.

David Oliver

12-11-2020




General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *