Ja ha arribat el moment de la conversa: lluny d’ací, rústec pudor! L’atzar i Venus ajuden els agosarats. Que la teva eloqüència no et someti a les meves lleis; procura només desitjar, espontàniament et sorgirà l’eloqüència. Has d’actuar com un amant, i amb les paraules […]; cerca, amb qualsevol estratègia, que et cregui.
[…] Ara és l’hora de retenir furtivament el seu cor amb paraules tendres, […] No et faci vergonya lloar el seu rostre i els seus cabells, els seus dits elegants i el seu peu petit. […]
Ovidi – L’Art d’Estimar – Llibre I
Alícia sap que una màxima de la direcció de persones diu que cal repartir entre les persones col·laboradores els èxits de l’organització i responsabilitzar-se una mateixa dels fracassos.
Una de les qualitats fonamentals d’una persona directiva és saber que no sols cal compartir amb les persones que dirigeix, Nora inclosa, la missió i valors de l’empresa, sinó inspirar-la i desenvolupar-la. Alícia sap que cal traure a la llum el talent de Nora, fer-li entendre que no és una simple treballadora sinó una dona competent, reconeguda i apreciada a qui li se pot deixar treballar en llibertat. El desenvolupament del talent de Nora necessita l’actitud oberta i participativa d’Alícia que no sols ha de fer-la partícip de la feina sinó també estimul·lar-la. Si Nora hi participa, per exemple, de la confecció d’un procediment, i Alícia li ha escoltat idees pot evitar futurs conflictes.
La forma de treballar d’Alícia, a les antípodes del model de “líder tòxic”, coneguda com la líder ressonant; és rebossant i transmet optimisme. El bon humor és necessari i beneficiós. Tindre una actitud positiva davant fets i anècdotes que diàriament succeeixen a la seua organització. L’humor, com bé sap Alícia, ajuda a crear millors climes laborals.
(Vide Ángel Balaguer, expert en Recursos Humans autor de “Alerta! Dirige!” i de “Un timón en la tormenta”)

