“[…] Del meu art no s’aprèn res més que amors lascius: ensenyaré de quina manera ha de ser estimada una dona. […] Us diré el que us ha perdut: no sabeu estimar. Us ha faltat l’art. L’amor perdura amb art. […] Ara vaig a instruir a l’altra part amb els meus consells”
Ovidi – L’Art d’Estimar – Llibre III
Nora va anar a fer-se un café, un tallat, no en tenia cap necessitat llevat de prendre aire i distància d’Alícia. Ja estava decidit: Alícia l’havia triada per a ser una futura directiva de la casa. Però de moment el seu rol de col·laboradora continuava al mig d’eixa formació. Nora tenia clar que en el seu paper de primera col·laboradora d’Alícia havia de deixar que fora la seua cap qui s’enduguera els mèrits aconseguits, els seus propis i els de l’equip. Això era així i sols Alícia podia decidir compartir-los amb ella. Però Nora d’estava tranquil·la, tenia una cap que la informava sobre les coses importants, li deixava marge de maniobra i, a la vista estava, s’havia preocupat de desenvolupar la seua carrera professional.
Mentre el procés no acabara, Nora sabia que podia fer les crítiques que considerara, Alícia sabria encaixar-les si les expressava amb sinceritat i lleialtat. La lleialtat és una de les virtuts més valorades en la segona d’abord. Però això no volia dir anulació de la personalitat pròpia, la segona també té poder i ella l’exercia, els seus propis col·laboradors ho sabien. Tanmateix la lleialtat no volia dir tampoc submissió i Nora tenia clar que si Alícia no actuava correctament, li podria parlar amb sinceritat i ajudar-la a corregir.
Nora estava satisfeta d’una de les decisions que havia pres feia temps: Dedicar-se a una de les facetes professionals que a Alícia no li agradaven, això li havia permés destacar en un camp que la seua cap no dominava i havia estat més valorada en cada actuació.
Una altra cosa que va decidir Nora acabant aquell tallat insípid va ser no ser com Alícia, almenys mentre podera. No li agradaven les jornades maratonianes de la seua cap, no li agradava eixir tard de la feina i deixar de disfrutar de les seues amigues, del seu amor i dels seus fills per atendre l’oficina. Això, mentre ella fora la número 2 s’ho podia permetre. Estava decidit.