Primer que res advertir-vos que aquest és un llibre per a qui vol una introducció a l’economia amena i distinta de les habituals. Si teniu nocions bàsiques d’economia no us aportarà res. Hauria de ser un comentari innecessari doncs l’autor ja ho avisa ben al principi del llibre:
«Sempre he pensat que si no pots explicar les grans qüestions econòmiques de manera que els joves les puguin entendre, és que ni tu mateix les entens.»
El llibrer es presenta com una recopilació de cartes que presumptament Ianis ha enviat a la seua filla per explicar-li alguns aspectes elementals de l’economia. De totes formes la seua forma planera i de fer accessible alguns conceptes econòmics no és una necessitat de fer-se entendre a la seua filla, el mou la idea de desmuntar un dels axiomes no econòmics però molt lligats a l’economia:
«Des de fa bastant temps, els manuals d’economia, la forma dominant de la teoria econòmica, els suplements de la premsa i els comentaristes econòmics que apareixen als mitjans intenten convèncer-nos que els afers econòmics són massa tècnics perquè els simples mortals en puguin tenir opinió.»
Salvat el tema de les expectatives d’abans de llegir el llibre no puc estalviar-me destacar una de les afirmacions que conté, amb la que m’identifique molt: la societat en general, no sols els tècnics, els polítics o els entesos, hem de fer una funció de control sobre un aspecte tan important com ho és l’economia. Hi ha molt en joc i, hui per hui, els interessos d’alguns pocs no són els mateixos que els de la immensa majoria. Però si els deixem sols i encarregats de solventar els problemes que ells mateixa han creat… estem perduts.
«La tendència de les societats de mercat a produir crisis des del seu interior significa que hem de gestionar els diners col·lectivament a fi de, si no evitar la crisi, almenys alleujar la societat després d’aquesta.»
En eixe sentit desconfieu, ara i sempre, d’aquelles persones que reclamen una «desregulació» o un relaxament de la normativa que ateny a l’enconomia i les finances.
Per acabar, voldria destacar dos conceptes sobre la democràcia que l’autor comenta al seu llibre: «La democràcia, per més que avui funcione de manera inacceptable, continua sent l’única esperança de la humanitat respecte al medi ambient, al treball humà i, com hem vist, a la gestió dels diners.» i «El fet que les nostres democràcies siguin imperfectes o corruptes, no refuta el fet que la democràcia continua sent la nostra única oportunitat perquè no ens convertim en estúpids virus sobre el planeta Terra.»
Tanmateix no us vull desanimar a llegir aquest llibre, sovint és important fer llibres per a aprenents, no tots naixen ensenyants i fer que l’aproximació a una disciplina siga fàcil hauria de ser una obligació de tota la gent experta. En conclusió: un llibre recomanable per a gent que busca una introducció distinta a l’economia, prou amena i al mateix temps mot crítica amb el sistema econòmic actual.