He trobat el llibre molt interessant. Consisteix en un xicotet manual (unes 100 pàgines) de com prendre decisions. Com a moltes altres coses, a decidir, una persona hi aprèn. No naix ensenyada. El que és estrany és que persones que tenen llocs de responsabilitat, amb gent al seu càrrec, no tinguen aquesta faceta de la direcció ben apresa, o siga requisit imprescindible per exercir el càrrec.
Destacaria del llibre la part que aconsella comptar amb l’equip en tot el procés de decidir, més enllà de delegar algunes de les decisions. També tracta d’una manera tangencial un apartat de direcció d’equips en què dona consells prou interessants al respecte. L’autor explica que els equips sempre estan presents en les diverses fases de la presa de decisions: predecisió, diagnòstic, comunicació amb la gent i anàlisi posterior de la decisió presa.
Posem un exemple: suposem que esteu al càrrec de la Conselleria d’Emergències de la Generalitat Valenciana i que hi ha una situació de pre-emergència, que els dies previs us han arribat senyals de que es pot complicar, o no. I que el dia de l’emergència el vostre cap té un compromís, no massa important, no massa urgent però que li ve de gust atendre i a més l’ha estat preparant durant molt de temps. Sabeu que tindrà una repercussió mediàtica i afectarà al principal mitjà de comunicació audiovisual valencià, quasi res.
Explota la crisi i cal prendre una decisió mentre ell està incomunicat, no per impediments tècnics sinó per voluntat pròpia, ha penjat el cartell de «no molesteu» al seu estat de WhatsApp. Aleshores ve la preparació prèvia amb algunes preguntes-guia: La decisió a prendre és important? La deleguem? Decidim ja? Necessitem opinions inicials? Necessitem un comitè per a prendre la decisió? O és una decisió urgent? La resposta a aquestes preguntes és cosa vostra perquè el vostre cap ha decidit no estar, i decidiu que cal delegar la decisió en un comitè, diguem-li CECOPI.
Després ve la primera fase, el diagnòstic, on cal tindre en compte el context (la gent està confiada perquè abans de desaparèixer, el president ha dit que a les 18h tot es calmaria i que les Universitats han exagerat cancel·lant la seua activitat) i la descripció de la situació (s’apropa una revolució meteorològica que arrasarà tot al seu pas però la gent està tranquil·la i confiada perquè veu que no informeu de res i a més el president ha dit que no calia). Però el comité ha sabut fer un diagnòstic i ha concluït que el desastre va a ser gran i que ja ha començat, cal prendre una decisió.
Ara ve la segona fase, la de plantejar opcions per després triar la que serà la vostra decisió. Ací la teoria us ho posa fàcil, ho limita a fer-se dos preguntes: Quant podem guanyar si, després de decidir, tot va bé? i Quant podem arribar a perdre si fracassem? La primera pregunta, probablement, us la respondrieu amb un: «no guanyarem res perquè ja és tard; mentre pensàveu, desconnectàveu els participants telemàtics de la reunió i s’esforçàveu en contactar amb el vostre cap que continuava desaparegut, tot el mal està fet i la vostra decisió no canviarà gran cosa» Per situar-nos en el nostre exemple, eixe moment seria, probablement, quan toca decidir si envieu el missatge d’alerta a la població. A la segona pregunta, la resposta, ara la sabem, és «vides humanes», a més de danys materials.
La tercera fase és la de detectar els biaixos de l’equip i del líder: Cal identificar els biaixos, raonaments simples i mancats de fonaments, que en eixe context poden donar-se al llarg del procés, per descartar-los si no tenen un fonament sòlid. Quines són les creences anteriors que determinaran la decisió a prendre? El negacionisme del canvi climàtic? No tindre una visió de conjunt i estar mirant tota l’estona en direcció contrària a les pantalles del 112 i els correus de la Confedreació Hidrogràfica del Xúquer? La mala imatge per al turisme que crearà una alarma governamental? I rebutjar-los.
L’última fase abans de prendre la decisió és gestionar la incertesa. Si penseu que no teniu totes les dades, que no penseu clar perquè encara no us heu orientat, si ja sabeu de la segona fase que la conseqüència de no prendre una decisió és pitjor que la de decidir una mesura extrema… actueu! Advertiu a la gent, talleu els desplaçaments, confineu a la població. Fareu perdre molts diners als vostres, sí. Però salvareu vides.
Després d’aquestes quatre fases l’autor ens diu que cal prendre la decisió i després completar el procés amb un anàlisi posterior, que consisteix a avaluar-ne les conseqüències, una vegada s’ha pres. I recomana evitar tres errors quan es comunique la decisió a la població:
1) Centrar-se massa en el què i no explicar per què heu pres la decisió.
2) Comunicar sols una vegada, a travès d’un esdeveniment. Cal aprofitar cada ocasió per explicar perquè s’ha pres la decisió. A no ser que l’estratègia siga amagar el cap dins d’un forat al terra i voler desviar l’atenció amb un «ara estem centrats en la recuperació».
3) Comunicar sols a través del líder. Tot l’equip hauria d’estar connectat en aquest punt. No val dimitir o destituir per traure del focus als qui estaveu en primera línia. La veu que cal escoltar no és la d’una persona que no estava.
“El treball en equip, la intel·ligència emocional i la capacitat de discussió dels seus membres convergeixen en bones decisions i resultats” Però quan no hi ha equip es transforma en decisions dolentes i resultats desastrosos.
Us deixe les quinze recomanacions de l’autor que poden servir per a prendre millors decisions:
- Classifiqueu la decisió segons la importància i decidiu si la delegueu o no.
- Separeu les coses urgents de les importants. Rumieu el temps que us calga abans de decidir sobre temes importants.
- La cultura de l’equip és la base per a decidir amb encert.
- Aprofiteu la diversitat de punts de vista dins de l’equip.
- Genereu moltes opcions. Trianguleu-les amb persones de l’equip i intenteu també destruir-les: si hi resisteixen n bones idees.
- Identifiqueu i limiteu els biaixos: l’ego, els interessos personals, les pors, les emocions…
- Quantifiqueu les probabilitats de guanyar. Assumiu riscos calculats.
- Enteneu les conseqüències de la decisió, a curt i llarg termini.
- Apreneu dels errors.
- Mireu sempre el bosc; no us perdeu en els detalls.
- Si hi ha molta incertesa, testeu la decisió de manera limitada abans d’aplicar-la globalment.
- Sigau envejósos.
- Sigau fidel a vosaltres mateix.
- Planifiqueu de manera detallada la comunicació de la decisió.
- Decidiu. Qui no ho fa no s’equivoca, no aprèn i no assumeix les seues responsabilitats.
I també la bibliografia, que, com sol passar en els bons llibres, és una invitació a ampliar el camí començat:
— Mindset the New Psychology of Success (Carol S. Dweck)
— The Road Ahead (Bill Gates)
— Thinking, Fast and Slow (Daniel Kahneman)
— The Infinite Game I Start with Me (Simon Sinek)
— The Black Swan (Nassim Nicholas Taleb)

