Dirigir seduint – Introducció


“Ut ameris, amabilis esto” – Ovidi. L’Art d’estimar

Cada persona directiva depèn, absolutament, del seu equip per transcendir a l’entorn que li demana resultats. Si més no per aconseguir els objectius per dalt de la mitjana que tota sola no va a poder aconseguir mai. Però hi ha també altres coses a aconseguir pel camí que ens poden ajudar a directius i a la resta de l’equip: és allò de la transformació a través del viatge. I el que hem de veure és com encarar aquesta exploració.

Vaja per davant la meua animadversió als llibres d’autoajuda, en concret per dos coses: La primera perquè centra massa els resultats en l’actitud personal, condiciona absolutament a l’esfera pròpia el resultat de la transformació, o millora, que promet. Obvia l’efecte de l’entorn, els seus condicionants i les barreres que moltes vegades hi ha imposades. Odie profundament aquella solució màgica “Estàs trist? No estigues trist” que fa recaure tota la responsabilitat d’un estat d’ànim en la pròpia persona. En allò que fa referència a la direcció d’equips i que és del que us vull parlar, no podem obviar l’entorn que ens ha tocat compartir amb el nostre equip de treball.

La segona perquè ho fia tot a un efecte extern que totpoderós a la lectura llegit d’un determinat llibre, a una hormona a la que despertar, a una creença ancestral oblidada o a un mindfulness que pacifica el nostre jo interior i ens dona forces, infinites, per afrontar la gegantesca adversitat del dia a dia. I no hi ha aquesta sol·lució màgica.

Perquè Ovidi?

Si hui fem una cerca en Google combinant «dirigir persones» i «guerra» apareixen quasi 24 milions de resultats aproximadament. I si repetim la cerca amb «seducció» apareixen «sols» 530.000 resultats. Personalment jo soc més partidari de la subtilesa de la seducció per aconseguir influir en altres i motivar-los per a que actuen. Com diu Robert Green «La seducció és la capacitat de dirigir a la gent cap on volem que vaja».

L’Ovidi, el poeta romà nascut a Sulmona l’any 43 aC, va escriure el llibre “L’art d’estimar” el qual és considerat el primer manual del procés de seducció: com enamorar i aconseguir els favors d’una persona. Jo vull explorar el viatge sobre la direcció de persones prenent com a referència el llibre d’Ovidi. Però hi ha que ser crític amb el text d’Ovidi en allò que respecta al seu discurs envers les dones. Es podria dir que de vegades, moltes vegades, ratlla la misogínia i el tractament que en fa de les dones no és el que m’agrada i, espere, que tampoc el compartiu vosaltres. Per llegir-lo hui en dia és imprescindible fer una actualització: Passar per alt algunes afirmacions que conté l’obra del poeta com comentaris homòfobs i algunes afirmacions que situen les dones en una posició de submissió i dona-objecte que en l’actualitat voldríem donar per superades o, si més no, deixar de col·laborar a que es mantinga en l’imaginari de la seducció.

També, i ho hem d’agrair a la lluita feminista, obviaré els rols que Ovidi assigna a homes i a dones en l’obra original. La conquesta de les dones dels seus drets no ens pot dur a la renúncia fent una lectura literal del llibre del poeta.

Aquest opuscle que vull fer, vol guiar-vos en l’art de la direcció d’equips de persones i demanar-vos que imagineu que dirigir el vostre equip és seduir-lo.

Us desitge una suggerent lectura.

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *