LA PUJADA DEL TIPUS D’INTERÈS: FINS ON I FINS QUAN?

La meua aposta? Fins al 4% abans de l’estiu. Després vindrà l’estabilitat, que és el que l’economia més valora.

“Pense que el BCE es pot quedar al voltant del 4%. Trobe que l’Euribor va a superar el 4%, però amb una inflació del 4 en termes reals no és una càrrega tan gran” diu Santiago Carbó, catedràdic d’anàlisi econòmic de la Universitat de València, en una entrevist a “ACTIVOS” el suplement econòmic del Levante el 12-2-23

En canvi Xavier Vives, Doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia diu en NEGOCIOS, el suplement econòmic de El País “[…] els nivells actuals (de tipus d’interès) indiquen que el risc (d’augment de la inflació) encara no s’ha dissipat perquè depèn de les dinàmiques salarials i de costos.  […] Trobe que la situació d’inflació no és transitòria.”

D’altra banda tenim que les dades que ens mostren l’evolució de l’IPC ja comencen a evidenciar l’efecte de la pujada del tipus d’interès del BCE: Una disminució de 17% (des d’agost a febrer) de l’IPC energètic  i el d’aliments no elaborats s’ha situat en un 3%. A més el retràs en allò que els economistes anomenen l’efecte de segona ronda de la inflació (quan es trasllada a les nòmines amb increments salarials, que al seu torn provoquen increment de costos a les empreses i deriva en un nou augment del preu final dels productes) gràcies a la intervenció estatal en les rendes disponibles, primer amb la subvenició de preu del combustible i la rebaixa de l’IVA i després amb  el subsidi de 200€ a families amb nivells de renda menys voluminosos també han ajudat a aquesta contenció.

Amb una evolució desbocada de l’Euribor des del  -0,5% principis de 2022 fins al 3,3% a finals de gener 2023 el tipus d’interès de finançament comercial a famílies i empreses s’ha situat per dalt del 3% i s’espera que continue pujant. Tot amb l’esperança de contenció de la demanda pensant en la seua “responsabilitat” en l’augment de la inflació: amb les famílies restingint l’endeutament baixa el consum, amb les empreses retrasant la inversió en elements productius nous o de manteniment no essencial es contenen les vendes i també el consum nacional.

Però eixes són mesures, digam-ne, típiques keynessianes que enfronten una inflació de demanda. L’estabilització de preus és l’objectiu principal de la política monetària. Elevar el tipus d’interès  per a desanimar a les entitats financeres a concedir crèdit i afectar la despesa nominal del públic en bens i serveis de forma contractiva.

Però estem davant una inflació de demanda?

Recordem com va començar tot açò: En febrer de 2022 Rússia envaeix Ucraïna i Putin declara el tancament de les exportacions de blat (Rússia i Ucraïna representen un terç de la producció de blat del món). En resposta, la Unió Europea es pega el primer tir al peu i boicoteja la importació de gas rus essent la producció de gas no-rus insuficient per atendre correctament les necessitats de la producció si li sumem l’acopi que les nacions en fan per a tindre reserves. En conseqüència el preu del blat i del gas puja. L’electricitat, amb el seu preu  indexat al preu del gas també puja i els costos de producció manufacturera arreu d’Europa augmenten exponencialment. Per no parlar del canvi climàtic i la sequera que ha afectat també el nivell de producció agrícola, també afectades per la disminució en la producció, i conseqüent encariment, dels fertilitzants que es produeixen majoritàriament a Rússia i Bielorrússia.

Una de les principals companyies traders (aquelles que comercen amb materies primeres), Vitol Group, va vendre 38 milions de barrils de petroli rus que li generaren uns ingressos de més de 3.000 milions d’euros. Tot ell exportat a través de ports russos. Hi ha un mercat molt apetible en aquesta crisi quan la publicació dels beneficis de 2022 de, per exemple, Glencore (una altra de les grans companyies traders) mostra un increment de vendes del 45%, fins a 250.256 milions d’euros i uns beneficis de 18.350 milions d’euros, quatre voltes més que en 2021. On hi ha la dificultat per exportar? D’on neixen aquestos beneficis? Del preu de venda, obviament. Perquè si les vendes creixen un 45% i els beneficis un 400% no hi ha un problema de costos. Hi ha una opinió pública disposada a pagar més cara l’oferta de materies primeres.

 Xavier Vives, al mateix article, diu ”Els bancs centrals no van veure vindre suficientment prompte les tensions inflacionistes, que venien d’abans de la guerra. I per no perdre credibilitat [ara] han de ser prou estrictes.” Perquè l’ortodoxia keynessiana diu que els bancs centrals han d’estar prepararts per fer intervencions de manera “periòdica i freqüent” per oferir als agents econòmics la possibilitat de cobrir-se davant dels riscos derivats d’un excés exagerat de la inflació. El Banc Central Europeu i la FED americana han fet el que s’esperava d’ells per contindre una inflació de demanda.

Per mi és com si tot formara part d’una performance on cada actor fa el que s’espera d’ell i ara toca , pel bé de tots, parar aquestos beneficis excessius, fent-los públics, mostrant intenció d’aplicar-los nous impostos. Contenir la segona ronda de la inflació no demanant augments salarials per part dels sindicats i així ajudar a contindre la inflació. I amainar la pujada de tipus d’interés desbocada des de l’any passat. D’ahí l’atreviment de la meua sentència en la primera frase d’aquest escrit. El temps dirà si es queda en un desig o en una interpretació de les dades.

David Oliver

(Article validat per l’European Financial Planning Association de l’Estat Espanyol el 30/06/23)

He llegit en NEGOCIOS, el suplement d’economia d’El País, a :

Miguel Á. García Vega “La bicoca de los traders de materias primas”

Reymond Torres “La persistència del IPC” i “El impacto del alza en los tipos de interés”

Luis Ayala “Impuestos contra el impuesto más cruel”

Xavier Vives “En la zona euro, el peligro número uno es Italia. Y el número dos es España”

En ACTIVOS el suplement d’economia del Levante a Jordi Cuenca en una entrevista que li fa a Santiago Carbó

Luis Ángel Rojo “Keynes su tiempo y el nuestro”

Maxime Fayole “Inflation: qui son les profiteurs de la guerre?» a un reportatge de Radio France

https://www.radiofrance.fr/franceinter/inflation-qui-sont-les-profiteurs-de-guerre-5815129

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *