Fa unes setmanes vaig veure el documental de Netflix “No confíes en nadie: Tras la pista del rey de las criptomonedas” on (spoiler) es conta la historia de Gerry Cotten que va morir en India a finals de 2018 emportant-se amb ell les contrasenyes que donaven accés als 150 milions de dolars. Però no. Els 150 milions no estaven, ni se’ls esperen: Cotten se’ls havia gastat fent realitat el tren de vida que sempre havia somniat. Cosa necessària, imprescindible, per atraure a més de 1.200 inversors a la seua empresa QuadrigaCX d’intercanvi de diners reals per criptomonedes (majoritàriament Bitcoins).
Al llarg de documental es van intercalant els testimonis d’algunes persones que han perdut els seus estalvis que havien depositat en QuadrigaCX. És dificil empatitzar amb la gent que busca unes ganàncies ràpides sense haver d’esforçar-se però no seria correcte concloure amb un “s’ho mereixen” per voler obtindre guanys grans, fàcils i ràpids, això va en la naturalesa humana. El que trobe criticable és no fer un mínim d’investigació en on poses els teus diners.
Estafes financeres hi ha moltes. Per exemple està la del nazareno, que consisteix en fer un pagament ràpid, anticipatori inclús, de la mercaderia comprada en una o dos ocasions i en la tercera, quan es compra una quantitat molt més gran que en les dos primeres es deixa de pagar. Una altra és l’estafa piramidal, que consisteix en replegar diners prometent un gran retorn en forma de tipus d’interès molt més elevat que el que paguen les entitats financeres i que es sosté perquè la remuneració de la inversió es fa amb diners de les últimes persones que s’han apuntat a la inversió. Pagar als primers (els de dalt) amb els diners dels últims (els de baix) ens forma la imatge mental de la piràmide.
Gerry Cotten, el responsable de QuadrigaCX, tenia antecendents d’haver participat en estafes com aquestes dos. I la seua genial idea va ser donar-li una patena de modernitat amb una web d’intercanvi de criptomonedes, remunerar altament les inversions, inclús per dalt d’allò que estava pactat amb els seus clients i agafar els diners dels darrers inversors per beneficiar els primers i atraure així nous inversors a la piràmide.
No investigar això en l’època en que google et dona accés als registres mercantils, de marca, de llicències i de conflictes econòmics (inclús en altres països) és el que em fa pensar que la gent que va perdre els diners invertits en la darrera estafa de Cotten s’ho mereixien.
Aquesta setmana passada hi havia a Badalona una “convenció” sobre criptomonedes, adreçada a joves. L’empresa que ho organitzava es dedica a oferir informació sobre comerç de divises estrangeres, futurs i accions. Té sis empreses vinculades, 2 d’elles dissoltes per morositat, dos domiciliades a l’estranger i les altres dos no tenen seu física pròpia, sinò que comparteixen domicili amb altres empreses. L’administradora única de l’empresa és la parella d’una persona investigada a Canadà per estafa en empreses d’inversió financera, investigació que va concloure amb el bloqueig d’accés a internet de la mateixa per ser on captava inversos joves i sense formació financera.
No m’apanya la inversió en criptomonedes però si aneu a invertir mireu aquestes coses abans, no després, com van fer els de QuadrigaCX. Parlem de tres clicks i dos búsquedes en Google. De tota manera la gent que ha acudit a la convenció aquesta també podria pensar que alguna cosa no va bé si a les portes del pavelló hi ha una colla de gent protestant i reclamant als organitzadors que els tornen els diners que han invertit.