Sovint es compara una bombolla especulativa a la crisi de les tulipes de 1636. Segons alguns historiadors i economistes, considerada la primera fallida econòmica de l’aleshores incipient sistema capitalista. Però jo associe el bitcoin a les tulipes per una sèrie que vinc d’acabar de veure: The Serpent, on un diplomàtic dels Països Baixos investiga una sèrie de crims i un altre diplomàtic americà, davant la dificultat de pronunciar bé el seu cognom el bateja amb el nom de ”tulipa”. La sèrie conta com un jove, amb ajuda dels seus còmplices, engatussa en la Malàisia dels 70 al altres joves aventurers idealistes per robar-los, i després matar-los. Tot un exercici de seducció que realitza repetitivament fins al punt que se’l considera un assassí en sèrie. I l’engany, o la seducció, són la clau de la meua associació.
Bitcoin és… crec que guanyarem temps si parlem del que NO és: No és una moneda , no és un bé tangible ni és una participació en forma d’accions d’una empresa real. És el resultat d’un càlcul matemàtic molt complex, que ha aconseguit fer codis informàtics únics, difícils de desxifrar i que es posen a la venda. Quan comprem bitcoins estem comprant un codi informàtic.
Però què fa que algú use diners per gastar-los en un codi informàtic? La seducció. La possibilitat d’enriquir-se ràpidament sense esforç (a qui no li atrau això?), la facilitat de contractar amb una simple app instal·lada al seu mòbil, les ganes d’estar a la moda i no tindre la sensació d’estar al marge d’un grup cada dia més nombrós, el baix esforç econòmic que necessita (des de 30€), el poder dominar una conversa de sobre-taula com si fores un dels arcans de la nova economia,…
I l’engany. Perquè no es conta tot mai. El món del bitcoin no és aquell món idíl·lic que ens volen vendre. Hi ha comissions, i no són poques, de què penseu que viuen els fabricant de l’app que us haureu de descarregar. Hi ha els lladres, són diversos els atacs al empreses comercialitzadores de criptomònades que han acabat amb les existències allà depositades. I no parle dels anys dels inicis de la moda aquesta, parle del mes d’agost passat on es va perpetrar un robatori de 610milions de dòlars en bitcoins i altres criptomonedes. Hi ha el tema de la conversió “de tornada” dels bitcoins a moneda de curs legal. Perquè hi ha també la part romàtica de qui aposta per una moneda descentralitzada, al marge de l’economia capitalista i anònima, romanticisme que s’acaba quan veu que la cotiçació de la seua inversió frega el cel i vol convertir-la en euros, per poder-se’ls gastar.
Podríem parlar també del preu de venda: Aquestes són les cotiçacions consultades mentre escric aquest article: 1 BTC = 48.092,97 Dolars, o 48.079,20 Dolars o 48.147,90 Dolars segons on es consulte. Són tres cotiçacions distintes en un mateix moment. A quin preu vendríeu si tinguéreu bitcoins? És una pregunta trampa, no podeu respondre. No es pot saber. Vendríeu al preu que el vostre intermediari diguera que val el bitcoin, no hi ha cap lloc oficial on el bitcoin cotice. Ni que dir que el preu seria el que li interessara a l’empresa que us fa d’intermediària, no a vosaltres.
Açò ens porta a l’experiment que està fent El Salvador adoptant el bitcoin com a moneda de curs legal. Que valdria comprar unes esportives de 30€ en bitcoins? 0,000624BTC o 0,000623BTC? Perquè les tendes d’allà ja anuncien que el tipus de canvi, de moment, és el que marque el teu intermediari. En general a mi em fa la impressió que la cosa no els està anant molt bé: Chivo Wallet, l’app que permet dur el bitcoin en el mòbil a El Salvador, va col·lapsar, la cotiçació del bitcoin ni es va moure quan el president d’El Salvador va fer l’anunci de l’esdeveniment i va caure quan es va fer efectiva, el país ha bloquejat dels seus pressupostos un saldo en dòlars equivalent al 800% de l’import en bitcoins que ha posat en circulació. O siga que una moneda que no necessita cap recolzament de l’economia real per a tindre vida pròpia ha requerit un bloqueig de 150 milions de dòlars “per seguretat” segons declaracions del president Nayim Bukele per fer circular 17,3 milions de dolar en bitcoins.
Mentre s’observa l’evolució de la decisió en El Salvador, de moment per poder usar els beneficis dels nostres bitcoins cal vendre la inversió per fer diners. I per comprar bitcoins es paga una comissió així com per vendre bitcoins també es paga una comissió. Com en qualsevol compra-venda de divises o d’accions. Però la diferència ací és que la venda no és immediata, pot tardar. Sol tardar. I pot ser hores, dies o setmanes. I amb la volatilitat que té el bitcoin el temps és molt valuós. I sabeu què? El temps de venda es pot acurtar pagant més comissió. Tot plegat, molt just i transparent no sembla, no?
Però sabeu realment què em preocupa de tot açò? L’efecte seducció i engany de “La serp” en els nostres joves. Per a mi, i treballe en això, la gent adulta no necessita tanta prevenció. Són responsables de les seues decisions i tant em fa si inverteixen en fòrum Filatélico, Bosques Naturales, el cognac de Ruiz Mateos o en bitcoins. Però la nostra joventut, que viu pegada a una pantalla de mòbil, on un de cada tres anuncis en twitter o Instagram són intermediaris de compra-venda de bitcoins, on tot és fàcil, on el tik-toks parlen de com obrir comptes a l’estranger “per a que no et controlen”, on s’ofereixen a gestionar les xicotetes inversions que en tota seguretat van a perdre. Que per menudes no es reclamaran i faran més riques a les noves cases d’apostes. Perquè el nou criptomón que se’ls planteja és com un joc pera ells on ara ja no guanyarà la banca, però qui perdrà continuarà essent la gent més vulnerable i desprotegida.