Em declare fan dels #7habits d’Stephen R. Covey, no d’ell. En aquest cas aplicaria fermament allò de separar l’autor de la seua obra. Però trobe que la seva obra és una ferramenta poderosíssima en tot l’àmbit de la gestió de persones. Un dels llibres que supera repetidament la meua porga de literatura “d’empresa” que he de fer cada vegada que la meua prestatgeria es queda xicoteta és el seu “7 hàbits de la gent altament efectiva”. I de totes les ferramentes de (auto)gestió que hi conté, si hi ha una cosa que em té captivat és la part del Cercle d’influència i el Cercle de preocupació.
Diu: “El nostre Cercle d’influència inclou aquelles coses sobre les que podem afectar directament. El nostre Cercle de Preocupació inclou totes les coses que ens importen però sobre les que tenim poc o cap control”. La representació gràfica és molt visual: dos cercles concèntrics, l’interior representa el Cercle d’Influència, l’exterior el de Preocupació. El Cercle exterior (preocupació) és fixe, és el límit i l’interior, el d’influència, és flexible: es pot fer més gran o més menut. L’àrea de la superfície del primer cercle indica el grau d’ocupació que tenim sobre les coses que podem controlar, la corona circular que es dibuixa entre aquest i el cercle exterior és l’àrea que representa l’àmbit de preocupació sobre les coses que ens afecten però que no podem fer res per a solventar-les.
Un exemple domèstic: Quan vens d’estendre la roba i plou. Si ja estàs fora de casa, treballant lluny, doncs res. Sols pots preocupar-te perquè la roba es banyarà, i si la pluja porta fang de l’arena del Sahara doncs també s’embrutarà. El cercle de preocupació serà molt gran. Però ho serà perquè ho hem deixat fer gran nosaltres. Si haverem buscat la previsió de l’oratge abans d’estendre o si haverem penjat la roba a cobert (actuacions que haveren fet gran el cercle d’influència) la roba no s’havera banyat. Que havera plogut fang ens preocuparia, però no tant perquè la roba estaria salvada (l’àrea del cercle de preocupació seria ben estreta).
La teoria en Stephen R.Covey: “Un Enfocament Reactiu es dona quan ens centrem en les coses que no podem controlar, aleshores tenim menys temps i energia per a les coses sobre les que podem influenciar. En conseqüència, el nostre Cercle d’Influència disminueix. En canvi amb un Enfocament Proactiu, quan ens centrem en les coses que podem influenciar, expandim els nostres coneixements i experiència, i generem confiabilitat. Com a resultat, el nostre Cercle d’Influència augmenta.”
“La persona més poderosa és aquella que és totalment ama de sí mateixa.”
(Aristòtil)
Un altre exemple pràctic aplicable en l’assessorament financer: Quan una persona inversora escolta les nostres propostes seria bo centrar-la en el seu Cercle d’Influència: aconsellant que la inversió, si és arriscada, es limite a la part de capital que no va a necessitar en el curt termini. O que, si cap la possibilitat, diversifique la seua inversió en diferents productes amb característiques distintes en quant a venciment, volatilitat, possibilitats de liquidessa en cas necessari i rendibilitat estimada. Així fent-li veure que té una gran capacitat de decisió en molts aspectes de la seua inversió, fem gran el seu Cercle d’Influència i, al mateix temps, fem menut el Cercle de Preocupació davant aspectes que poden vindre a enterbolir la inversió però que afectaran mínimament a la decisió i a la creença que ha invertit de manera conscient i ben assessorada.
Acabe amb un exercici del llibre que us comentava: Considereu en què ocupeu el vostre temps i energia en un dia normal. Anoteu cada activitat en el cercle corresponent i feu per a què les activitats i pensaments del Cercle d’Influència siguen més que les del Cercle de Preocupació. Per exemple:
- Identifiqueu una situació (de treball o personal) que us represente un repte; una que el frustre i per la qual teniu certa responsabilitat.
- Identifiqueu àrees de preocupació.
- Identifiqueu àrees que podeu influenciar.
Quines accions aneu a realitzar aquesta setmana que estiguin dins del vostre Cercle d’Influència?