La meua penúltima lectura “professional” ha estat Mi agenda y yo i entrecomille allò de “professional” perquè si bé vaig buscar el llibre des d’un presumpte dèficit d’organització que afectava, pensava jo, principalment el meu treball… resulta que m’ha servit més per arreglar-me la vida no-professional.
Us faig una altra confidència: la meua empresa està en una dinàmica molt interessant que consisteix en ajudar-nos a ser feliços, a viure millor esperant, com no podia ser d’una altra manera, que treballem millor. Més,i si pot ser, millor. I aquest llibre trobe que va en la mateixa línia. Ha estat una gran satisfacció que un gurú de la gestió de persones coincidisca amb amb la tendència de la meua segona casa (hi pase més hores allà que a casa meua, com molta més gent I supose).
El llibre comença posant en valor el temps, amb una metàfora facilona tipus temps=diners i continua aprofundint en donar-li la seua importància aportant conceptes com el Deep-work. Però sobre tot, ens anima a prendre decisions per a millorar la nostra gestió del temps ARA, sense esperar que un esdeveniment tràgic i presque mortal ens il·lumine i ens done una consciència que ja tenim.
Això també m’ha agradat molt: que l’autor confie en la capacitat de canvi dels humans que el lligen. M’explique; la majoria de llibres de gestió del temps rotllo “Organiza tu agenda” ens fabulen una història d’un super-executiu super-ocupat que no té temps per a res i… li arriba un ensurt que fa que tot es pare. Bé, realment es para ell i la resta del món continua rodant i aleshores és quan es dona compte que ell també podria haver parat abans. Per motu propio. I comença un procés d’adaptació a la, seua, nova realitat que és on comença el llibre amb les lliçons que l’autor o autora ens volen donar, cap a la darrera tercera part del llibre aproximadament.
Aquest no. Mi agenda y yo ens planteja ja en la introducció que paga la pena que manes tu del teu temps abans que les circumstàncies t’anul·len com a professional. I donar eixa confiança a qui comença el llibre… és un punt a favor.
L’autor ens adverteix que el client no pot ser coartada “El client com excusa pot amagar dèficits importants d’organització i mètode, així com lagunes personals de gestió d’equips per part de socis i gerents.” I deixa clar, també des el principi, que una mala organització és aquella gestió “apaga-focs” que no permet manar de la teua agenda.
Ens trobem els inevitables “delega”, “gestiona reunions”, “no defugisques les responsabilitats” típic de tots els manuals però això entre la primera premissa que he comentat de no esperar a que et sobrevinga un mildeu junt a quasi mig llibre dedicat a organitzar el temps personal: Esport – Art –Naturalesa – lectura – escriptura – viatges –amistat – ONG – tecnologia – família,… és el que trobe que fa ben interesant la seua lectura.
El llibre dedica els capítols finals (7 i epíleg) a una exaltació del carpe diem, que pot quedar ben resumida amb una dita citada al text: “Actua, parla i pensa com si fores a abandonar la vida en qualsevol moment. No et demores, cada instant ens arrima a la mort i la nostra intel·ligència té una vida encara més curta. Recorda que sols es viu en el present, eixe instant fugaç, anguila àgil i esvarosa. La resta, o s’ha viscut o és incert” (Marc Aureli)
En definitiva, una lectura molt recomanable, des del meu punt de vista.