I’m you man

Diria que la cançó de moda aquest estiu podria ser la de Shakira i Nicky Jean, “Perro fiel” on s’insisteix en un dels paradigmes de l’amor: la predisposició a canviar per a satisfer a la persona estimada.

A la seua cançó Shakira demana:

“yo no pido nada extraordinario / Sólo un hombre de verdad.
Que se tire por mi al barro, / que cambie las bombillas
y hasta que lave el carro. / Quiero un tipo atento y cariñoso,
però que no se muy celoso. / Que en la calle sea un príncipe,
pero que en la cama sea / salvaje y peligroso”

I la resposta de la seua contrapart en la cançó no decepciona, li rentaria el cotxe cada setmana sense dubtar-ho:

“Puedes pedir lo que quieras de mi / yo haria lo que fuera para ti”

Certament trobe que la clau de l’èxit, no sols en l’amor sinó en les relacions interpersonals en general, està en la capacitat d’adaptació. En saber percibir com és l’entorn i en mimetitzar-nos amb ell. Ja no es porten les relacions “estirades” i “de tota la vida” trobe que no hi ha cap inconvenient en ser flexible. “Ser aigua” que comentava Bruce Lee en aquella entrevista on assegurava que l’aigua en una taça, en un riu o en una botella no perdia la seua essència per fer un canvi de forma.

Perquè un canvi no ha de suposar, necessàriament, un canvi d’essència. Suposem un canvi d’aquells que et mantenen dins l’estructura de la teua empresa però… has de canviar de destinació. El teu cap directe i el teu equip canvia i és ací on cal que faces l’adaptació. Els objectius de la teua unitat de negoci, o departament o secció  no difereixen molt, en essència, dels que havies d’aconseguir abans. Pot ser si són més reptadors, o menys, però el canvi fonamental no és eixe, el canvi és en l’entorn immediat i la capacitat de lideratge, pot ser, està directament relacionada en la capacitat d’adaptació.

No és Shakira la primera en parlar-ne de les virtuts de l’adaptació en nom de l’amor. Joaquin Sabina en la seua “La del pirata cojo” ja feia ús de la capacitat camaleònica de l’amant àvid de calor:

Con un poco de imaginación / Partiré de viaje enseguida 
A vivir otras vidas, / A probarme otros nombres, 
A colarme en el traje y la piel / De todos los hombres 
Que nunca seré.

            I es que la imaginació és una gran aliada en aquesta feina titànica de l’adaptació. Perquè no és tan fàcil com Bruce ens ho feia veure; tots els canvis necessiten reconfigurar determinats referents i allò que valia en un entorn pot no ser vàlid en un altre. Les persones no són totes iguals i, encara que això ja ho sabíem abans de fer el canvi, pensar que un altre equip, un altre col·lectiu de clients o un mercat potencial distint es pot seduir de la mateixa manera que has fet sempre… és un error. Cal posar-li imaginació, repensar allò que has fet sempre, quedar-te amb les coses imprescindibles que et poden servir però estar en disposició d’inventar-ne de noves.

            Ramon Oliver en el seu article “Los mandos intermedios son cruciales” indica que el 46% de les motivacions de les persones directives de rang intermig en una organització són la responsabilitat i autonomia, les possibilitats de desenvolupament i les relacions positives amb companys i directius. I és per això que trobe tan important el ser flexible. De vegades cal ser una cosa però d’altres, per aconseguir objectius i que tot estiga més o menys, que la perfecció absoluta tampoc és necessària, en sincronia… una altra.

Definitivament, si m’he de quedar amb algú que tinga tots els meus parabens, en allò de l’amor, o les relacions, em quede amb Leonard Cohen i la seua “I’m your men”, un clàssic:

If you want a lover / I’ll do anything you ask me to
And if you want anothe kind of Love
I’ll wear a mask for you/ If you want a partner
Take my hand

Dirigir Seduint, General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 11 ?