Nova llei de cooperatives de crèdit

Aquest estiu 2017 va  començar amb una notícia financera que va passar desapercebuda per a la majoria de la gent. El govern espanyol portava  temps, des de 1989, sense modificar la llei de cooperatives de crèdit i això, després del terratrèmol que va suposar la crisi en el sistema bancari espanyol… era massa temps. L’11 de juliol el reial decret-llei que el Ministeri d’Economia havia estat  preparant amb consultes als agents financers implicats es va convertir en Llei en virtut de la seua aprovació al Congrés dels Diputats.

El real decret-llei també ha creat un nou producte de passiu que va a ajudar a les cooperatives, i a la banca en general, a acomplir els requisits que la regulació europea sobre de fons propis i passius exigibles per als supostos de resolució bancària exigeix al sistema finacer (MREL) i que vol salvaguardar els impositors i l’estat de possibles dificultats. Es trata del crèdit ordinari no preferent o deute sènior “non-preferred”. Atribuint a les coopertaves la potestat de capitalitzar-se, a més de les pròpies participacions en el capital social, amb aquest instrument financer dona un vot de confiança a un model financer distint al fallit de les caixes i a l’homogeni dels bancs.

La nova llei també rescata el concepte de SIP (Sistemes Institucionals de Protecció) assajat sense massa èxit per les caixes d’estalvi amb l’esperança d’evitar la posterior fusió i transformació  en bancs i ho reconverteix en MIP (Mecanismes Institucionals de Protecció) amb els quals permet mantindre la governança de les cooperatives de crèdit en elles mateixa. Hi ha dos models: el MIP Reforçat i el MIP Normatiu, que responen als dos models de banca cooperativa que hi ha en funcionament en aquest moment al mapa financer espanyol.

A nivell de negoci les cooperatives de crèdit  suposen el 6% del sistema creditici espanyol. I això ens podria dur a una primera lectura que ens faria pensar que no són significatives i que pot ser no mereixen una regulació ad hoc.  Que tot havera estat més fàcil forçant-les a diluir-se en un nou gran banc cooperatiu a la manera de les caixes d’estalvi que en 2012 començaren el seu particular via crucis, a càrrec de l’erari públic, tot s’ha de dir. Però les cooperatives de crèdit, les caixes rurals, representen una realitat financera lleugerament distinta: disposen d’unes 4.600 oficines i unes 18.000 persones empleades a Espanya. Això representa un 16% dels empleats totals i un 24% de la xarxa d’oficines. Així poden  donar servei a zones del territori que la banca tradicional (i més després del replegament de sucursals dels últims temps) no cobreix. Les caixes rurals han aconseguit donar aquest servei i mantidre la seua rendibilitat, amb el seu model de negoci propi. De fet, eixe és el seu model de negoci: proximitat als clients amb implicació amb les iniciatives locals i regionals (cosa que les caixes d’estalvi no han estat capaç de fer malgrat la seua implantació pràcticament provincial).

A l’Estat Espanyol les cooperatives de crèdit s’han organitzat al voltant de dos models diferenciats. Un que agrupa a les caixes rurals que són partidàries de mantindré la seua “personalitat” i actuar d’una manera més independent, creient en el seu saber fer i compartint recursos (informàtics, asseguradora, etc) i el d’un gran banc cooperatiu, únic i que consolide de manera al més semblant possible a una fusió de les caixes rurals, caixes professionals i altres cooperatives de crèdit sota les directrius d’una de les cooperatives que actuaria de capçalera.

D’una banda la del grupo Cajamar i les 32 caixes rurals agrupades sota la marca paraigües del seu Banco de Crédito Cooperativo probablement opten per conformar un MIP Reforçat on la característica principal és que es centralitzen decisions, es consoliden beneficis i es mutualitzen futures possibles perdudes. És un mecanisme que està molt a prop d’una fusió pura i dura que configuraria un gran banc de caràcter cooperatiu, on es mantindrien algunes de les essències del cooperativisme tradicional però sota una gestió unificada. Un model que simplificaria la tasca de control i auditoria del Banc d’Espanya d’aquestes entitats i reduiria a una les entitats cooperatives.

Però d’altra banda hi ha la resta de Caixes Rurals que tenen tota una estructura de sinergies econòmiques i tecnològiques en marxa (com una empresa de serveis informàtics que els unifica el programa de gestió diària, una empresa asseguradora que prové a totes les caixes rurals del grup o un sistema de tecnologia aplicada a caixers i terminals punt de venda comuna,…) que, a l’empar de la nova llei, podran optar per un MIP Normatiu, on les obligacions es resumeixen en la creació d’un fons “de solidaritat” al que recórrer en cas d’improbables futures perdudes i poc més. Un sistema que, a l’espera de la present regulació, ja han anat construint fins al punt que l’esmentat fons sols ha de canviar de nom donat que ja fa anys està en funcionament.

Al diari de sessions del congrés del diputats del dia de la votació es pot apreciar una no dissimulada preocupació per l’evolució del sector de les cooperatives de crèdit que una part del congrés preveu com a que es va a normalitzar i homogeneïtzar a la resta d’entitats cooperatives de la Unió Europea i una altra entén com l’avantsala de la bancarització del sector i deixar-lo massa exposat a futures absorcions i adquisicions que facen perdre a les cooperatives de crèdit la seua forma de ser. Mereix una lectura a banda, si en teniu temps i ganes.

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 12 6 ?