El canvi

És evident que, igual que li fa vergonya a la dona començar certes coses, li agrada rebre-les si comença l’altre. Ah! Massa confiança en la seua pròpia bellesa té el jove, qualsevol que sigui, si espera que ella li ho demani primer. Que sigui l’home el primer d’apropar-se, que l’home digui paraules suplicants: que ella escolti benèvolament les seves tendres súpliques. Per aconseguir-la prega-li: ella només desitja ser pregada; explica-li la causa i el principi del teu desig. […]

Ovidi. L’art d’estimar. Llibre I

neomatrix A Ovidi i els seus consells per a l’amant novell que vol trobar parella l’hem de llegir en el context de la seua època, i adaptar-lo al que ara faria i diria l’amant que busca seduir la persona estimada. Independentment de que siga home o dona qui pren la iniciativa per cridar l’atenció de l’altra persona (home o dona també) però, en definitiva, Ovidi ve a dir que qui té interès és qui s’ha de moure.

Suposem un directiu que està ben posicionat al seu entorn professional. Una persona que domina la relació amb clients, proveïdors i, sobretot, amb el seu equip i, també amb els seus propis directius. Però que pensa que la cosa pot millorar. I allà que llança l’ham demanant a la seua organització un canvi: quan puga ser, no hi ha presa: Està còmode, ja ho havia dit.

Aquest directiu té un somni. De vegades un somni és un record d’allò que vas tindre en un altre temps i que vas disfrutar, sensacions, estats d’ànim o situacions que evoques reiteradament de tant bé que vas estar. I fa un temps que li dona voltes a l’assumpte.

Hi ha una pel·lícula, Matrix Reloaded, que té dos escenes interessants. La primera parla de la proactivitat en la búsqueda del somni. Persephone s’ofereix a l’heroi per a ajudar-lo a aconseguir allò que busca i li demana a canvi un bes.

-Desitge que em beses com si la besares a ella.

-Per qué?

-Tu l’estimes i ella t’estima. Se us nota a ambdós. Molt de temps enrere jo també vaig saber que es sentia. Vull provar-ho altra vegada. Vull recordar-ho. Res mes, sols una prova. Però hauràs de fer-me sentir i tremolar com si la besares a ella.

[…]

I, igual que el deixeble d’Ovidi, ella adopta una actitud proactiva per aconseguir-lo: encamina i acorrala la tropa de Neo, l’heroi de la pel·lícula, als banys i allà els fa l’oferta de bescanviar allò que busquen per una cosa que ell té (la capacitat de provocar en ella, amb un bes, la sensació de sentir-se estimada).

Lluis Soldevila, al seu “Éxito se escribe con A” ens parla de les actituds de l’èxit, i principalment ens parla de la proactivitat que defineix com “l’actitud de les persones que assumeixen el control de les seues accions prenent la iniciativa per dur a terme accions que generaran canvis, sense sotmetre’s a les circumstàncies externes”. Ens defineix també el cercle de control, on el nostre directiu es troba còmode coneguent persones, procediments,… i estableix una metodologia: hem d’aprofundir en aquest cercle de control, eixamplant-lo i anar més enllà de la zona de confort en la que estem còmodes. Ampliant l’horitzó s’amplien les possibilitats d’èxit.

A més, perseguir un somni és de persones valentes. Hi ha gent a qui aquest conformisme, la seua rutina, li agrada, i és molt més fàcil deixar-se dur que buscar una eixida. Més si la situació no pinta malament, en el sentit que et pots trobar a dins d’un “ecosistema” (equip, proveïdors, clients,…) on tot sembla que va bé perquè… sempre ha anat igual i la continuïtat dona tranquil·litat.

La segona escena de Matrix Reloaded que m’agrada és aquella en la que Morpheo, líder informal de la rebel·lió contra l’ status quo de Matrix, encara la seua gent i els demana atreviment, valentia i tot això no pel que ha de vindre sinó pel que porta viscut amb ells.

 […] Us demane que em cregueu quan us dic que s’acosten temps difícils, però per poder estar preparats hem de lliurar-nos de tots els nostres temors. Hui estic ací, front a vosaltres per a dir-vos que no tinc cap por, per què? Per ser diferent a vosaltres? No. Si estic ací sense por és per què tinc memòria i se que estic ací no pel camí que encara s’obri davant meu, sinó pel camí que ha quedat darrere meu. I tinc present que portem un segle lluitant contra les màquines, tinc present que durant aquest segle ens han enviat exèrcits per a destruir-nos, i després de cent anys de guerra tinc present allò més important: encara estem ací! […]

 No es pot renunciar al passat, en formem part important d’ell i en som en gran part, responsables del que ha estat. Però sense renunciar a res, sense deixar de reconèixer companyes de treball insubstituïbles, gent que t’ha acompanyat i amb qui has viscut multitud de situacions professionals, però també personals, han ajudat a fer de nosaltres el que som ara mateix, el que hem estat sempre: persones inquietes, valentes, atrevides i decidides que volem perseguir un somni.

Per què canviar no significa partir de zero. Fernando Trias de Bes en el seu article “Volver a empezar” explica que davant un canvi la sensació que s’apodera d’u és la de no tindre res. Creure que cal començar des de zero. Però això no és del tot cert. La persona, el nostre directiu, ha tallat la relació amb una situació amb la que estava vincul·lat i que pensava que li donava sentit, però aquest directiu de l’exemple és també l’experiència acumulada, els criteris adquirits, els coneixements,… on va no comença de zero.

Recomençar, per a Trias de Bes, és modificar la nostra xarxa de relacions amb la intenció de redirigir la nostra experiència i els coneixements adquirits cap a un nou propòsit. El disseny de la relació de les nostres capacitats i el nou entorn és el canvi vertader. Així “tornar a començar” es converteix en buscar una meta diferent a conformar-se i el camí no va a estar exempt de dificultat.

Per això tindre clar l’objectiu i associar-lo a una situació de major satisfacció que l’actual també ajuda a buscar-lo. L’eixida de la normalitat és dolorosa, sempre, i associar felicitat al nou objectiu, al somni ajudarà en els moments de fluixedat. Soldevila adverteix que el camí no serà ni lineal ni pla, tindrà alt-i-baixos i hem de fer recompte de la mitjana. Soldevila vol que els nostres “baixos” siguen els menys i els “alts” els més, per obtindre una bona mitjana. Però el camí no va a ser fàcil, per això és important visualitzar que estem eixint d’una situació que no ens agrada i que caminem cap a una altra que ens va a agradar mes.

Ningú ens diu que el somni és immediat, que anem a tindre’l demà o demà passat però el que tampoc caldria que ens digueren és que si treballem amb planificació i organització tindrem el somni més a prop del que mai el tindríem  si ens deixem dur per la corrent i el conformisme.

 

El bes

https://www.youtube.com/watch?v=nZcj5Pzq8J8

Discurs de Morpheo

https://www.youtube.com/watch?v=Ju0UOrnWoZk

Article “volver a empezar” de Fernando Trias de Bes (El PaísSemanal 1-5-16)

http://elpaissemanal.elpais.com/confidencias/volver-a-empezar/

Éxito se escribe con “A”

http://lluissoldevila.com/exitoseescribecona/

 

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 14 5 ?