Steve Jobs i el model educatiu

Jobs“Un centre de la Costa Blanca es converteix en la primera escola de la xarxa Steve Jobs a l’Estat espanyol” titulava un diari ara fa un any.  La pedra angular de la pertanyença del centre a la xarxa de la Fundació per a un Nou Temps del visionari Jobs és la desaparició d’allò analògic i la implantació massiva de sistemes informàtics per tot arreu del centre privat. La principal motivació és “poder corregir els errors dels alumnes al moment i no haver d’esperar una setmana a rebre un butlletí de notes” L’ús de tauletes tàctils a l’aula dels de 4 anys i la implantació del pla d’estudis britànic, realitzar cada sis setmanes una reunió entre famílies i docents i així adaptar el treball a realitzar amb cada criatura. Usen aplicacions a les tauletes tàctils amb forma de jocs que faciliten l’aprenentatge multi sensorial. El treball en equip es fomenta amb ‘tallers’ on xiquets de distintes edats, del centre, es mesclen per presentar i debatre sobre els seus treballs. Les famílies reben diàriament un missatge amb allò treballat a classe i els deures a fer a casa. ‘Els deures a casa’, assegura la cap d’estudis, “motiva les criatures a buscar informació més enllà de l’aula, mantenint  l’alumne en constant predisposició per a l’aprenentatge”

Fa poc vaig anar al cinema a veure l’obra de teatre ‘Steve Jobs’ dirigida per Danny Boyle amb guió d’Aaron Sorkin, una peça de teatre dividida en tres actes de 40 minuts exactes en forma de pel·lícula que ens volen vendre com una (sublim) biografia del geni. Una pel·lícula de la qual es poden fer diverses lectures i jo em quede amb que Jobs era un tauró dels negocis i el màrqueting, que va navegar en un món entre les finances i l’enginyeria informàtica per aconseguir els seu somni controlador: crear i vendre l’ordinador més incompatible del món mundial. Ací podríem parlar del secret de l’èxit del seu iPhone: l’apertura del software programador del telèfon a les App que qualsevol persona pot dissenyar, vendre o regalar i que aquestes solen ser compatibles al mateix sistema MacOS o Android. Tot el contrari del somni del malaurat home de moda. Malgrat l’evidència el seu missatge controlador ha quallat entre les comunitats educatives que com la que us descrivia al primer paràgraf. Normal que siguen escola pilot de la fundació Jobs.

Front al sistema educatiu implantat per l’escola aquella es pot contraposar, a la mateixa localitat de la costa blanca, el Programa d’Aprenentatge Cooperatiu de la Conselleria d’Educació que parla d’integració, participació familiar en l’educació (no sols d’inventar sistemes per assabentar les famílies dels progressos de l’alumnat amb reunions periòdiques i e-mails amb les activitats corregides per un sistema informàtic) i implicació de la comunitat educativa en l’entorn. Implicació en l’entorn és tot el contrari d’arribar al nostre país i escolaritzar les criatures en una llengua estrangera i aplicant un pla d’estudis d’una altra nació. Fugir de la uniformitat britànica i informàtica amb un únic sistema operatiu (no es toleraran tauletes tàctils amb android ni es faran classes en la nostra llengua a aquella escola) i preparar els nostres menuts per al món del futur que es trobaran, que serà tecnològic però també divers i multicultural.

El model educatiu públic pot prendre encara una altra derivació molt interessant: les Comunitats d’Aprenentatge (CdA) en les quals estan entrant cada vegada més centres públics. Com a exemples podríem estar parlant del col·legi ‘El Carrasquer’ de Sueca, l’Institut ‘Veles e Vents’ del Grau de Gandia o el Col·legi ‘Víctor Oroval’ de Carcaixent. Es tracta d’un canvi de projecte educatiu que pivota al voltant de l’apertura del centre a la societat, caracteritzat bàsicament pels grups interactius en els quals la participació voluntària i desinteressada, de famílies, ex-alumnes, veïnat,… entren a l’aula a donar la classe juntament amb els mestres. També la programació d’activitats extraescolars per part de la comunitat educativa que faciliten l’apertura del centre ple d’activitats fora de l’horari escolar, les biblioteques tutoritzades i les lectures dialògiques que apropen els clàssics de la literatura universal a les criatures amb una dissecció dels textos adaptada a la seua edat. Aquesta nova forma d’educar de la nostra escola pública està tenint molt d’èxit arreu d’Europa i es basa principalment en les interaccions d’aprenentatge i en la igualtat, s’accelera l’aprenentatge dels fills i filles i millora la convivència i el clima escolar del col·legi.

Dos models de transformació de l’escola pública valenciana que, al meu parer, li peguen mil voltes a la segregació elitista de les escoles privades que mitjançant el control de procediments, seguiment obsessiu dels alumnes i el sistema de deures a casa, en angles això sí, perpetuen el sistema d’avaluació i seguiment lògic-matemàtic que va camí de ser superat per l’escola pública moderna.

Article publicat a La Veu del País Valencià el 5/01/2016

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 2 7 ?