La gestió de la tresoreria en la conjuntura actual

 

GT3

El passat dimecres 8 de juliol vaig assistir a un acte organitzat per Caixa Popular, dos conferències sobre la situació econòmica mundial actual i com usar aquesta informació per gestionar la tresoreria.

 

La segona de les conferències va estar a càrrec d’Òscar Esteban, responsable de vendes per a España, Portugal i Andorra de Fidelity.

La primera, més interessant, per pràctica, la va donar Mónica Blesa, responsable de l’Àrea de Banca Privada i Valors de Caixa Popular.

En aquesta conferència es va fer un repàs a la situació economico-mundial actual i als valors presents de l’euribor que presenta valors en negatiu a 1 i 3 mesos.

Els objectius de qualsevol inversió haurien de respondre a dubtes com quina rendibilitat esperem obtindre, en quin termini i si estem, o no, dispostos a assumir riscos.

Les inversions de la tresoreria es poden distingir entre curt termini com comptes remunerats, imposicions a termini fixe ITF), Pagarés, Lletres del tresor, etc. O a llarg termini, com inversions en Renda Fixa d’emissors privats o públics. També la inversió en renda variable, opcions i futurs s’han de considerar inversions a llarg termini.

GT1

En aquesta classe d’inversió a llarg termini és fonamental la classificació del risc, i a aquest efecte podem usar com a referència les qualificacions que entitats com Standard&Poors, Fitch o Moodys’s poden fer dels distints emissors del deute.

 

Insistint en les baixes rendibilitats es mostraren els preus mitjos de les últimes subhastes de pagarés: 0,01% a 3 mesos, 0,126% a 6 mesos, 0,075% a 9 mesos…

GT2

A l’hora de buscar major rendibilitat, i a mode d’exemple per relacionar aquesta amb el risc que comporta, es van mostrar les rendibilitats del Deute Públic nacional d’Espanya, Alemanya, Portugal,… on les rendibilitats augmentaven segons augmentava l’anomenat risc-país.

 

Una alternativa, contemplant la possibilitat de més risc que el que té una inversió en ITF convencional ,seria assumir la gestió directa de les inversions, decidint en quins actius invertir, encara que necessita elevades sumes d’inversió i és imprescindible realitzar un seguiment permanent. S’incurreix en despeses per accés als mercats i custòdia dels actius.

Amb Fons d’inversió (FI) també tenim el poder de decisió en quan al tipus d’inversions (renda fixa, renda variable,…) però no en la selecció d’actius on invertir. Amb els FI es pot “entrar” a invertir amb imports més menuts però també es imprescindible realitzar un seguiment periòdic malgrat que es dona una major diversificació que en les ITF.

La pregunta fonamental de la sessió sobre la classe d’inversió que es pot triar és: Quan mantindre el poder de decisió? Segons la ponent ho podem fer quan disposem de coneixements sobre actius i mercats, quan disposem de temps per fer el seguiment i quan tenim les ferramentes necessàries per a fer-ho.

I quan delegar la gestió? Doncs quan no tenim les condicions anteriors i a més volem professionalitzar la gestió de la inversió. Es pot fer usant el servei de Gestió Discrecional de Carteres que precisament permet professionalitzar les decisions d’inversió, atorgant poders a un equip de gestió per a que invertisca la tresoreria que es posa a la seua disposició conforme a un marc d’actuació que s’estableix per contracte on s’indica el perfil de risc, el tipus d’actius, mercats on invertir, classes de divises, etc).

General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 3 9 ?