“Si algú d’aquest poble no coneix l’art d’estimar, que llegeixi aquest poema i, instruït per la seva lectura, que estimi. Amb art es mouen ràpides les embarcacions a vela i a rem; amb art ha de ser regit l’amor. […] La meva experiència inspira aquesta obra: feu cas d’un poeta expert; cantaré la veritat. Ajuda, mare de l’Amor, els meus projectes!”
Ovidi – L’Art d’estimar – Llibre I
Situem-nos: pensem una situació més que possible, on una persona i la seua responsable directiva han acordat iniciar una relació professional que anirà més enllà d’encomanar feina, fer un seguiment i obtenir un reconeixement o una correcció final.
Anem a suposar que, en una empresa, cap i col·laboradora han convingut aprofundir en la relació i s’acorda iniciar una formació que acabarà, o no, amb la col·laboradora com a directiva.
Aquest procés, per a mi, és com un joc de seducció on convèncer una persona per a que assumisca responsabilitats directives és tot un repte per a les habilitats personals de la directiva. Imaginem que la directiva, una adicta al seu treball, ha decidit enamorar la seua col·laboradora amb les mateixes sensacions que ella obté cada dia quan va a treballar: dirigir un equip d’èxit en el difícil món dels negocis i les persones.
Imaginem, també, que el llibre de capçalera d’aquesta dona és “L’art d’estimar” d’Ovidi, publicat el s. I a.C. a Roma.