LA POR
La literatura eròtica, com qualsevol expressió de l’art, s’ha fet visible. Els qui en som consumidors voldríem que, si no els agrada, els detractors no la llegiren i ens deixaren a la resta de lectors gaudir-ne…, però no sempre ha estat així.
La legislació ha estat tutelant-nos excessivament. Un exemple: la primera novel·la eròtica de la literatura anglesa, Fanny Hill (“The memoirs of a woman of pleasure”) de John Cleland, publicada entre 1748 i 1749, va estar prohibida fins als anys 60; l’any 1966 el Tribunal Suprem dels Estats Units va absoldre el llibre del delicte d’obscenitat al que l’havia condemnat el Tribunal de Massachusetts en 1821. Abans d’això la Inquisició Espanyola ja l’havia prohibit el 1785 i, encara que durant unes dècades del segle XX es va alçar la prohibició a l’Estat Espanyol, els tribunals franquistes (l’audiència Provincial de Madrid) van inhabilitar l’editor durant un any i la van tornar a censurar fins que a finals dels anys 70 es va aixecar la prohibició.
La novel·la conta les experiències sexuals d’una xiqueta de 15 anys que es queda òrfena i descobreix amb naturalitat i plaer els secrets del sexe, però també de l’amistat i de l’amor.
L’autor va sofrir presó; l’editor espanyol, un any d’inhabilitació, el traductor es va amagar sota pseudònim per evitar ser discriminat per editorials de prestigi… D’això en diem por quan parlem de literatura eròtica i això sembla que s’ha acabat amb l’eclosió actual d’aquest gènere, d’aquesta literatura.
FALSA NOVETAT
Com a mostra de la pèrdua de la por podríem fer el repàs d’una bona llista de títols eròtics publicats, són legió i es pot considerar un senyal que la gent els consumeix, altrament no se n’editarien tants.
Repassant la gran producció de novel·les eròtiques, observem també que allò que predomina en les llistes de vendes són les obres eròtiques produïdes per dones i adreçades a dones. Aquesta és la novetat. Es podria pensar que aquella literatura, escrita per dones i adreçada a dones, és vista com una cosa transgressora, nova, moderna, atrevida, però al fi i a la cap trobe que s’està fent la mateixa literatura eròtica de sempre, però amb rols sexuals invertits.
I hom assegura que aquesta tendència transcendeix la literatura i se’ns posa com a exemple el cinema. Se’ns parla d’Erika Lust.
Erika Lust és una directora i productora (mana totalment del seu producte) que diu que fa porno per a dones, i reivindica aquesta etiqueta com una expressió de bon gust i noves maneres de fer. Ara bé, jo he vist una pel·lícula seua de 2008 “5 històrias para ella” i em vaig trobar un curt que contava com una xicona arriba a casa cansada després d’un dia de treball, es desvesteix un poc, no té ganes de fer el sopar, encomana una pizza i quan arriba el pizzer… se’l tira. Doncs això no és nou! Això és el mateix porno de sempre, però com és una dona que diu que fa porno per a dones, posa el focus en la protagonista: és ella qui decideix tirar-se al pizzer i amb això ja tenim porno per a dones. Doncs ens enganya, això és reproduir l’esquema del porno “de sempre” i voler assignar-li els rols masculins a les protagonistes femenines. A la literatura eròtica feta per dones passa la mateixa cosa, són el rol masculí però feminitzat, no un rol femení.
Conxa Rovira no fa això, no assigna rols masculins a les dones de Peccata Minuta, elles es fan presents per elles mateixes, sense adoptar cap punt de vista ni cap actitud que no siga la que lliurement trien.
Si haverem d’ordenar la literatura eròtica feta per dones, posaríem la literatura amb la classe de llibres que hem comentat abans en un caixó eròtic “X” i el llibre de Conxa Rovira en un altre, el “Z”, perquè quan el llibre és eròtic i fet per una dona es pot pensar que ja tots seran iguals, però no, perquè el llibre de Conxa és una literatura distinta.
ANONIMAT
Hi ha un altre aspecte que destaca en la “nova” literatura eròtica feta per dones i per a dones: l’anonimat, la vergonya.
Molts llibres són signats amb pseudònims. I per què? Quin problema hi ha en fer literatura eròtica i signar amb el teu nom? Pot ser pensen que la seua obra no té prou qualitat?
Conxa Rovira publica amb el seu nom i no sols això, sinó que quan va presentar el manuscrit al 20é Premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida ja ho fa amb el seu nom, no rebutja la seua responsabilitat, malgrat que les bases permeten presentar obres sota l’anonimat. Això significa que Conxa se sent orgullosa i contenta d’allò que ha fet, és una garantia de qualitat, perquè Conxa és una dona exigent, també amb ella mateixa. Sembla que exhibeix la seua qualitat d’escriptora de gènere eròtic amb voluntat pedagògica: no hi ha res que amagar, no hi ha motius per avergonyir-se de res, tot és natural i diàfan com respirar o passejar.
EL REFLEXE DE L’AUTORA A LA NOVEL·LA
Hi ha una novel·la eròtica que m’agrada molt: “La préuve par la miel” de Salwa Al Neimi. Amb aquesta novel·la l’autora ha volgut reivindicar la sexualitat a la societat àrab, ensenyar-nos que la societat àrab té molt de sexe; i que homes i dones estan molt contents de tenir sexe.
El llibre de Salwa no amaga que hi ha molts aspectes autobiogràfics, moltes de les experiències allà relatades són vivències de l’autora, és un tret que sempre ha inquietat al públic en general, la pregunta incòmoda que sempre sorgeix en qualsevol fòrum distés… L’autor de Fanny Hill era homosexual i la descripció del membre sexual masculí té un esmerat tractament en la novel·la. Una de les característiques de l’obra és que en cada episodi d’encontre sexual l’anomena d’una manera, sense repetir-se i això, us ho dic jo, és molt difícil, al final… t’has de repetir.
Com que en “Fanny Hill” la protagonista és una dona, ho pot dissimular, però una vegada coneixes la sexualitat de l’autor et resulta més fàcil entendre la fascinació de la protagonista pel sexe masculí al llarg de tota la novel·la. En parla de mides i de com es pot arribar a gaudir el mateix (bé, el mateix, no, però ja m’enteneu) amb un penis xicotet que amb un de gran.
La novel·la de Salwa té una altra característica en comú amb el “Peccata Minuta” de Conxa: tracta a les dones, la protagonista i els personatges femenins, amb una personalitat pròpia i decisòria en segons quines situacions. Aquesta novel·la la posaria jo al mateix caixó que la de Conxa, per tant, quan acabeu el llibre de Conxa us recomane que llegiu aquesta.
EROTISME O SEXOLOGIA
Moltes de les novel·les eròtiques fetes per dones també són com un compendi de postures i esforços -grans- per portar la novetat al llit (o on siga) entre les seues pàgines. I és aleshores quan et preguntes si estàs davant una novel·la eròtica o d’un manual de sexologia. Quan aquestes novel·les entren en aquesta deriva, la dona porta les de perdre. En gimnàstica, músculs i força sempre és l’home qui té les de guanyar i així es perpetua el rol de dona submisa i el d’home fort. Es vol compensar amb un fals alliberament a força de promiscuïtat que no fa més que fomentar la mitologia de la superioritat masculina.
SENSE SUBMISSIÓ
La situació de dominació de la dona no passa en el llibre de Conxa. Hi ha una cançó de Facundo Cabral que diu: “nunca perdí por la fuerza, sólo el amor me ha vencido“. A “Peccata…” no hi ha un home fort, ric, i guapo,… -encara que els homes del llibre de Conxa guapos sí que ho són- , però no és així la relació, les seues dones són més guapes, més llestes, sobretot són més intel·ligents, més emocionalment madures i es relacionen d’igual a igual amb les seues parelles amoroses.
Acabe tornant a dir que hi ha dues categories de literatura eròtica: tots aquestos altres llibres i la literatura eròtica amb bon gust, on està el llibre de Conxa Rovira.