Demolidor article de David Alandete “Las promesas rotas de la primavera árabe” publicat el 14-4-13 al diari El País parlant de la terrible situació de les dones a Egipte.
L’article conta que més de dos anys després de les revoltes que van traure del poder el president Hosni Mubarak s’han quedat pel camí els drets de les dones, el dia de la commemoració del segon aniversari de la revolta, el 25 de gener passat, almenys 19 dones foren agredides a la plaça que va servir de símbol per a la revolta, el desmantellament del sistema repressiu de Mubarak ha servit de pretexte per retirar la seguretat ciutadana i deixar les dones exposades a les agressions masclistes.
Els grups salafistes han anat guanyant força al carrer, fent pressió sobre el president actual, Morsi, i incitant a la violència contra grups cristians i islamistes xiis. D’altra banda la situació econòmica del país és delicada, s’especula que probablement demanarà un “rescat” d’uns 4.000 Milions d’Euros al FMI que li imposarà unes reformes d’austeritat que derivaran en un increment de la precarietat i retallades que afectaran, previsiblement, més a les classes populars i a les dones.
Abunden els grups polítics, inclòs el partit polític que governa, que volen reconduir les protestes cap a una nova organització de la societat on una interpretació conservadora de l’Alcorà dicte la legislació del país. Ahí cal circumscriure les declaracions del legislador Reda Saleh al Alhefwani, membre d’un partit polític afiliat a la federació Germans Musulmans, que va dir, en seu parlamentària “Com demanen al Ministeri de l’Interior que protegisca a una dona quan ella mateixa es mescla amb homes?”. No falten els extremistes, com el predicador televisiu Abu Islam, que compara les dones que es manifesten al carrer amb ogres, sense vergonya, educació, por o, inclús, feminitat. Amb la tolerància d’aquestes declaracions el govern busca la justificació de la seua actitud discriminatòria contra les dones. La presència de les dones a l’executiu de Morsi es limita a dos, al parlament, després de les eleccions de fa més d’un any, és del 2%.
Els Germans Musulmans han criticat una resolució de condemna a la violència contra les dones debatuda a un comitè de l’ONU. Critiquen que l’ONU vullga donar igualtat de drets a les dones adúlteres o als fills de relacions adúlteres, protecció a les prostitutes, l’abolició de la poligàmia i la prohibició de la necessitat d’autorització dels marits per a que una dona viatge, use anticonceptius o treballe.
Es fomenta també l’anècdota i els debats estèrils, com el que es va produir quan una presentadora del canal públic de la TV va aparèixer amb un vel islàmic que li cobria cabells i coll. Per a la majoria de dones en Egipte usar el vel no és cap problema, moltes dones l’usen i vore’l a la tv no és un tema de drets civils. El quid de la questió és que el Canal 1 TV és públic i des del govern s’està cedint a les pressions islamistes radicals per introduir aspectes religiosos en esferes oficials.
La sociòloga Imam Bibars, directora a la regió d’Ashoka Arab World, ens aclareix que allò que realment ha de preocupar a les dones és el que hi ha darrere de l’augment de les agressions a les dones que es mostren en públic: una estratègia pensada, planificada i executada per allunyar les dones de la vida pública. Una estratègia fomentada des del govern dels Germans Musulmans per evitar que les dones formen part del moviment que vol fer avançar la democràcia. Segons Bibars als Germans Musulmans els fa por les dones per què poden votar més que els homes i els podrien fer fora del govern. I és per això que van canviant lleis, eliminant quotes i utilitzant la religió per dir a la societat que el lloc de les dones és la casa, no en l’esfera pública.