Dirigir seduint – Índex

Introducció

Pròleg

LLIBRE I

I- ESTABLIR OBJECTIUS CLARS I ESPECÍFICS

II- LIDERATGE INSPIRADOR

III- FOMENT DE LA COL·LABORACIÓ I DEL TREBALL EN EQUIP

LLIBRE II

IV- GESTIÓ DE CONFLICTES

V- RECONEIXEMENTI RECOMPENSA

VI- DESENVOLUPAR LES HABILITATS DELS MEMBRES DE L’EQUIP

LLIBRE III

VII- COMUNICACIÓ CLARA I TRANSPARENT

VIII- GESTIÓ DEL TEMPS

IX- DELEGACIÓ EFECTIVA DE LES TASQUES

Epíleg

General

Dirigir seduint – Introducció

Una persona directiva depèn, en gran mesura, del seu equip per transcendir a l’entorn que li demana resultats. Si més no per aconseguir els objectius, per dalt de la mitjana, que tota sola no va a poder aconseguir mai. I és per això que molts directius volen millorar el rendiment dels seus equips. Però hi ha també altres coses a aconseguir pel camí que ens poden ajudar a directius i a la resta de l’equip: és allò de la transformació a través del viatge.

Algunes de les coses que es poden explorar en aquest viatge són1:

  • Tindre una comunicació clara i efectiva
  • Construir un lideratge inspirador
  • Establir objectius clars i específics
  • Desenvolupar les habilitats de les perones de l’equip
  • Fomentar la col·laboració i el treball en equip
  • La gestió dels conflictes
  • El reconeixement i la recompensa
  • La gestió del temps i
  • La delegació de les tasques.

I el que hem de veure és com encarar aquesta exploració. Res més lluny de la meua intenció que voler sumar-me a la moda dels llibres d’autoajuda.

Vaja per davant la meua animadversió als llibres d’autoajuda, en concret per dos coses: La primera perquè centra massa els resultats en l’actitud personal, condiciona absolutament a l’esfera pròpia el resultat de la transformació, o millora, que promet. Obvia l’efecte de l’entorn, els seus condicionants i les barreres que moltes vegades hi ha imposades. Odie profundament aquella solució màgica “Estàs trist? No estigues trist” que fa recaure tota la responsabilitat d’un estat d’ànim en la pròpia persona. En allò que fa referència a la direcció d’equips i que és del que us vull parlar, no podem obviar l’equip de persones, i l’entorn, amb el que ens ha tocat compartir el treball. Podrem llegir una sèrie  de consells i tècniques per millorar el rendiment dels equips però ha de quedar clar que una part important del treball l’han de fer ells. És a dir, podem saber quins canvis introduir per obtindre una millora, però si hi ha una resistència al canvi no es pot obviar. Si la cosa fracasa no podrem evitar la nostra responsabilitat, però no deuríem assumir tota la culpa. Per això gran part dels consells i tècniques van dirigides a com afavorir el canvi en l’equip.

La segona perquè ho fia tot a un efecte extern que tot ho pot, un deus ex-machina que aconsegueix tot el que el comú dels mortals, que no han llegit determinat llibre, no saben: una hormona, una creència ancestral oblidada, un mindfulness que pacifica el nostre jo interior i ens dona forces, infinites, per afrontar la gigantesca adversitat del dia a dia2.

Després de l’època, gens fàcil, en la que ens ha tocat assumir l’esgotament pel periode de la pandèmia, la inseguretat per una guerra en el cor d’Europa o la pèrduda del poder adquisitiu per motius un poc inexplicables, les persones necessitem un plus per anar més enllà de l’acompliment estricte de les nostres funcions. Una austeritat personal i del mínim esforç se’ns ha instal·lat al posar en qüestió tot sobreesforç que en lloc de ser justament recompensat es trobe destruït per un esdeveniment geopolític totalment alié i sobre el que no tenim gens ni mica de control.

Per simple estadística és fàcil que el nostre entorn laboral, el nostre equip, estiga imbuït d’aquesta filosofia entre escèptica i pesimista i aleshores serà de gran ajuda una millora externa, una ajuda, orientada a desenvolupar el seu talent, a realitzar-se en allò que fan, a aspirar a augmentar el seu coneixement, la seua creativitat i a progressar3.

Si hui fem una cerca en Google amb el binomi dirigir-persones / guerra apareixen 23.800.000 resultats aproximadament. I si repetim la cerca amb el binomi vendes / seducció apareixen “sols” 530.000 resultats. Personalment no se perquè aquesta vesant de la literatura empresarial s’ha decantat d’aquesta forma. Jo soc més partidari de la sutilesa de la seducció per aconseguir influir en altres i motivar-los per a que actuen.

L’Ovidi, el poeta romà nascut a Sulmona l’any 43 aC, va escriure el llibre “L’art d’estimar” el qual  és considerat el primer manual del procés de seducció: com enamorar i aconseguir els favors d’una persona.   

Es pot explorar el viatge que us comentava sobre la direcció de persones prenint com a referència el llibre d’Ovidi. Tot i la meua convicció que el plantejament de mesclar seducció i direcció d’equips amb Ovidi com a referència és original i atractiu hi ha que ser crític amb el text d’Ovidi en allò que respecta al seu discurs envers les dones. Es podria dir que de vegades, moltes vegades, ratlla la misogínia i el tractament que en fa de les dones no és el que m’agrada i, espere, que tampoc el compartiu vosaltres.

He llegit CVNNVS SEXO Y PODER EN ROMA de Patricia González Gutiérrez mogut per un article4 que vaig veure en premsa. Buscava documentar-me sobre Ovidi, i a l’article se’l denostava. Vist que per al projecte que vull començar la figura d’Ovidi i el seu llegat sobre la seducció, és cabdal, em vaig decidir a veure que era allò que l’autora deia sobre el mestre de l’amor que havia provocat aquel titolar sensacionalista. Spoiler: Era un titolar per vendre diaris. Patrícia González ha realitzat un gran treball en el seu llibre, ens presenta les relacions sexuals en l’antiga Roma en el seu context i, ella mateixa ens adverteix que la cosa no té res a veure ni amb l’imaginari heterosexual associat a Cal·lígula ni amb les bacanals romanes. A la introducció del llibre, de la pàgina XIII a la XXII l’autora ja ens posa en situació: “El sexe en Roma […] es basava en el poder, sempre era una relació entre un superior i un inferior, entre una persona activa i una passiva”, res de seducció, res de flirteig, res de goig compartit… Més endavant, a la pàgina XVI ens demana ment oberta “Sigueu dements, però imaginatius, intenteu comprendre més enllà de la caixa del nostre propi pensament. I useu les fonts amb cura”.  Respecte al meu Ovidi, el titolar era: “La historiadora Patricia González, autora de “Cunnus” (sic), considera a Ovidio peor que Rubiales”. Després resulta que les 10 referències a Ovidi que té el llibre són prou repetitives, i si bé no li puc llevar la raó a l’autora en que no són precisament un model de relació a imitar no m’han llevat les ganes de prendre’l com a referència en aquest projecte de manual de direcció d’equips.

Va a ser imprescindible fer una actualització. Passaré per alt algunes afirmacions que conté l’obra del poeta i que nosaltres no compartim: algun comentari homòfob i algunes afirmacions que situen les dones en una posició de submissió i dona-objecte que en l’actualitat voldríem donar per superades o, si més no, deixar de col·laborar a que es mantinga en l’imaginari de la seducció.

També en parlaré de persones, en general, al llarg de les referències que es faça a “Ars Amadis”. I obviarem els rols que Ovidi assigna a homes i a dones en l’obra original. Eixa, també, és una fita ja aconseguida per la lluita feminista en la conquesta dels drets de les dones als que una lectura literal del llibre del poeta ens faria renunciar de manera innecessària.

Seduir seduïm al llarg de la nostra vida en infinitat d’ocasions, de vegades topem amb persones que semblen impermeables a la nostra influència, i de vegades amb altres que són altament susceptibles de conduir. Aprofitar les oportunitats amb les persones que es deixen dur és la major satisfacció d’una persona seductora.

La motivació més gran per seduir resideix en fer creure a la resta que posseïm alguna cosa que els podem oferir. Pot ser aventura, risc, nous horitzons o noves habilitats. Alguna cosa que, en definitiva, els faça pensar que poden canviar la seua rutina i la seua vida actual.

Erich Fromm al seu assaig “L’art d’estimar” ens vol demostrar que l’amor és un art, una habilitat que requereix coneixement, gosadia i esforç, però sobre tot que s’apren. Aquest opuscle que vull fer, amb referències constants a l’obra d’Ovidi, vol guiar-vos en l’art de la direcció d’equips de persones i demanar-vos que imagineu que dirigir el vostre equip és seduir-lo.

Us desitge una suggerent lectura.

1“Siete habilidades imprescindibles para liderar con impacto” – de Hassan J. Chaker en Harvard Deusto Business Review

2“Trampas en los libros de autoayuda” – de Daniel Mediavilla en El País (02/04/2023)

3“El deseo es lo que nos da fuerzas” – Extracte de “Filosofia del deseo” de Frédéric Lenoir.

4“El sexo en Roma, o cuando estaba mal visto que la mujer se pusiera encima” – de Jacinto Antón en  El País (17/9/2023)

General

Dirigir seduint – Pròleg

General

(Dirigir seduint) I- ESTABLIR OBJECTIUS CLARS I ESPECÍFICS

“Primer de tot, tu, que t’enfrontes ara per primera vegada a batalles noves, procura trobar allò que vols estimar; la feina següent és convèncer la noia que estimes; i, en tercer lloc, aconseguir que l’amor dure llarg temps.” – L’Art d’estimar (Llibre I) Ovidi
General

(Dirigir seduint) II- LIDERATGE INSPIRADOR

“La meva experiència inspira aquesta obra: feu cas a un poeta; cantaré la veritat”

General

(Dirigir seduint) III- FOMENT DE LA COL·LABORACIÓ I DEL TREBALL EN EQUIP

Però abans que res t’ha de preocupar conèixer la serventa de la dona que has de seduir: ella te’n facilitarà l’accés

General

(Dirigir seduint) IV- GESTIÓ DE CONFLICTES

Quedeu-vos lluny, disputes i baralles de paraules amergues! L’amor tendre s’ha de nodrir de paraules dolces. Amb discussions, que les esposes fugin dels marits i els marits de les esposes
General

(Dirigir seduint) V- RECONEIXEMENT I RECOMPENSA

No et demane que obsequiïs la teva estimada amb un regal car. Fes regals petits, però entre els regals petits dóna-li astutament el més adequat

General

(Dirigir seduint) VI- DESENVOLUPAR LES HABILITATS DELS MEMBRES DE L’EQUIP

Apol·lo em va dir: Als meus temples hi ha una inscripció cèlebre per la seva fama als llocs més apartats del món, que mana que cadascú es conega a si mateix.  A qui la natura va donar un rostre atractiu, que sigui admirat per ell; a qui va donar un bon color de pell, que dormi sovint amb l’espaatlla descoberta; el qui agrada per la conversa, que eviti els taciturns silencis; el qui sap cantar amb art, que cante; el lqui beu amb art, que bega

General

(Dirigir seduint) VII- COMUNICACIÓ CLARA I TRANSPARENT

De mi no s’aprèn res més que amors lascius: ensenyaré de quina manera ha de ser estimada una dona

General